dissabte, 3 d’octubre del 2015

ISO 9001:2015 aplicada a centres educatius, Punt 8 Operacions

8 OPERACIONS

8.1 Planificació i control operacional

L'organització ha de planificar, implementar i controlar els processos (veure 4.4) necessaris per a complir amb els requisits determinats en la prestació dels productes i serveis, i per posar en pràctica les accions determinades en el punt 6, per:
a) la determinació dels requisits per als productes i serveis;
b) l'establiment de criteris per a:
1) els processos;
2) l'acceptació dels productes i serveis;
c) determinar els recursos necessaris per aconseguir la conformitat amb els requisits del producte i de serveis;
d) l'aplicació del control dels processos d'acord amb els criteris;
e) determinar, mantenir i conservar la informació documentada en la mesura necessària:
1) per tenir confiança en què els processos s'han dut a terme tal com estava previst;
2) per demostrar la conformitat dels productes i serveis amb les seves especificacions.
 NOTA:  "Mantenir" implica tant el manteniment com la retenció d'informació documentada.
El resultat, o sortida, d'aquesta planificació ha de ser adequada per a les operacions de l'organització.
L'organització ha de controlar els canvis planificats i revisar les conseqüències dels canvis no desitjats, prenent l'adopció de mesures per mitigar els efectes adversos, segons sigui necessari.
L'organització ha d'assegurar que els processos externalitzats es controlen (veure 8.4).



Contextualització en els centres educatius:

El centre educatiu elabora i implementa el Projecte educatiu a través del Pla estratègic / Projecte de direcció, les concrecions curriculars i els processos, d’acord amb l’organització prevista del sistema de gestió a les NOFC, que s’acaba concretant curs a curs a la Programació general anual del centre.
El pressupost, les persones que conformen la plantilla, els recursos tangibles (inventari) i els intangibles (coneixement), asseguren que  els processos es desplegaran per aconseguir la conformitat amb els requisits del servei educatiu i assolir la missió.
Amb una gestió del centre enfocada als processos i el suport de la gestió documental, augmentem la confiança en què s’assoliran els processos d’acord amb el previst i es podrà evidenciar la conformitat del servei educatiu realitzat, i la millora contínua.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Caracteritzar, definir i controlar els processos i l’assoliment dels objectius de la qualitat.
§   Planificar el desplegament del projecte de centre i les concrecions curriculars, amb els corresponents criteris d’organització, criteris de distribució i seqüenciació curricular, criteris pedagògics, atenció a la diversitat, criteris de promoció, criteris i instruments d’avaluació i qualificació, criteris de realització del treball de recerca, planificació de l’FCT,  l’FP dual i l’aprenentatge-servei, mòduls de síntesi, projecte i recerca, tractament de les llengües, l’emprenedoria, els recursos educatius i didàctics, banc de metodologies d’ensenyament i aprenentatge, d’altres.
§   Planificar el servei educatiu amb les corresponents programacions didàctiques, convenientment  actualitzades i contextualitzades.
§   Planificar el desplegament del Pla d’Acció Tutorial.
§   Planificar el servei educatiu concretant els horaris de professorat i alumnat, proveint els recursos determinats a les programacions didàctiques i d’acord amb els criteris d’organització i pedagògics aprovats pel Claustre.
§   Concretar la planificació general anual del centre. Cal Incloure seguiments i avaluació de l’E/A, calendaris de proves d’avaluació, pla d’auditories, revisió per la direcció, reunions de coordinació i departamentals, guàrdies, seguiment d’objectius, etc.
§   Desplegar  les actuacions previstes per assolir els objectius anuals del Pla Estratègic -incloure objectius de resultats educatius, cohesió social i millora de la confiança dels grups d’interès-.
§   Aplicar el previst al pressupost per tal de garantir l’assignació dels recursos en el funcionament dels processos.
§   Assegurar la disponibilitat operativa del material i recursos previstos a l’inventari.
§   Actualitzar els manuals de serveis o plans de qualitat dels diferents ensenyaments.
§   Planificar les inversions en equipaments i infraestructures en el mig i llarg termini.
§   Desplegar les normes funcionament i organització d’acord amb el NOFC.
§   Planificar les activitats curriculars dins i fora de l’aula.
§   Planificar les activitats complementàries dins i fora del centre.
§   Planificar el SGQ incloent auditories, enquestes, memòries, seguiment d’objectius, seguiment de processos, revisions del sistema, etc.

8.2 Requisits per als productes i serveis

8.2.1 Comunicació amb el client

La comunicació amb els clients ha d'incloure:
a) proporcionar la informació relativa als productes i serveis;
b) maneig de consultes, contractes o comandes, inclosos els canvis;
c) obtenir retroalimentació dels clients sobre els productes i serveis, incloent queixes dels clients;
d) la manipulació o el control de la propietat del client;
e) l'establiment de requisits específics per a les accions de contingència, quan sigui pertinent.

Contextualització en els centres educatius:

El centre determina els objectius, continguts, activitats didàctiques, avaluació, qualificació, materials, equipaments i les competències que l’alumnat obtindrà en realitzar un curs / cicle o etapa educativa. Informa als grups d’interès abans, durant i desprès de finalitzar el servei educatiu, sobre el desplegament, i grau d’acompliment i qualitat dels compromisos assolits en la matrícula del curs corresponent.
El centre assegura que existeix un pla de comunicació que garanteix el flux d’informació, la comprensió dels missatges i la retroalimentació amb tots els grups d’interès.
Queda assegurada la propietat del client, en el nostre cas fonamentalment les dades personals, però també el material d’estudi (llibres, portàtils, etc.) quan el centre ha establert un sistema d’emmagatzematge tal com taquilles o armaris.
El centre educatiu establirà i comunicarà els sistemes de seguiment personalitzat, reforç, modificació curricular, recuperacions, repeticions, o d’altres sistemes pedagògics que endegarà, per tal d’assegurar l’èxit educatiu del seu alumnat almenys en el  nivell determinat del criteri de qualitat que el centre s’hagi proposat en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Establir un sistema de comunicació eficaç amb les diferents parts interessades, i, especialment amb l’alumnat. La web, intranets, procediments d’acollida, tutoria, butlletins, mails, xarxes socials, enquestes, reunions, etc. poden formar part d’aquest sistema.
§   Mantenir evidències de la comunicació amb el client (alumnat i/o família) sobre el contingut dels cursos i les seves característiques –avaluació, recuperació, criteris de qualificació i superació, etc.-
§   Disposar d’un sistema de comunicació per recollir els suggeriments i/o queixes. Els fòrums informàtics, per exemple del Moodle,  ajuden a conèixer l’opinió de les parts, sempre i quan els participants estiguin identificats.
§   Per tal de comunicar els requisits del servei, es pot fer a través d’impresos, guies, comunicacions de correu, full de matrícula, etc. I, la informació ha d’explicitar aspectes com: llibres, materials necessaris, EPIs, assistència, funcions i responsabilitats, representació al centre, serveis del centre, calendaris de curs i avaluació, activitats complementàries, normes d’actuació, drets i deures, etc.
§   Una altra forma de conèixer el retorn d’informació de les parts interessades és a través d’enquestes. Per exemple per valorar la matrícula i l’acollida, o a final de curs per valorar el servei.
§   Les reunions de grups-aula, delegats, grups focus, equips de millora, etc. també són exemples de com comunicar-se amb els grups d’interès.

8.2.2     Determinació dels requisits relacionats amb els productes i serveis

A l’hora de determinar els requisits per als productes i serveis que s'oferiran als clients, l'organització s'ha d'assegurar que:
a) els requisits per als productes i serveis es defineixen, incloent:
1) tots els requisits legals i reglamentaris aplicables;
2) els que es considerin necessaris per l'organització;
b) l'organització pot complir amb les declaracions sobre els productes i serveis que ofereix.

Contextualització en els centres educatius:

El centre aprova el Projecte Educatiu assegurant que s’inclouen els dissenys curriculars previstos, convenientment contextualitzats i organitzats, per a cada etapa educativa, cicle o curs; d’acord amb les regulacions pròpies del centre i del Departament d’Ensenyament.
Quan el centre realitza la publicitat, informa i orienta del disseny, continguts dels cursos i les competències que s’assoliran en acabar, s’assegura que la informació que proporciona als grups d’interès és coherent amb el que realment es realitzarà.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   És convenient establir un procediment que determini qui, quan, com es revisen els requisits legals i reglamentaris que afecten als documents estratègics del centre, i que incideixen en el servei educatiu, com per exemple: el Projecte Educatiu, les NOFC, les instruccions d’inici de curs, etc.
§   Establir la carta de serveis/compromís, i la sistemàtica per a la seva revisió, actualització i aprovació.
§   Preparar la informació per a l’alumnat sobre convalidacions, exempcions, calendaris, continguts formatius, criteris d’avaluació, qualificació i promoció.
§   Determinar els criteris de preinscripció i matrícula. Preus i documentació necessària. Calendaris dels processos de preinscripció i matrícula, períodes de reclamacions.  Cal explicitar, comunicar i mantenir evidències dels requisits i procés d’accés als cursos.
§   Determinar les condicions específiques de matrícula de les matèries o unitats formatives i el calendari d ’impartició.
§   Explicitar possibilitats de semipresencialitat, formació dual, i d’altres opcions per tal d’assolir els objectius previstos als cursos.
§   Revisar, aprovar i comunicar els nous llibres, dossiers, cursos de Moodle, i material necessari per a realitzar els cursos.
§   Informar i demanar autorització, si és el cas, dels drets d’ús de dades personals, imatge, sortida del centre en cas de menors d’edat, etc.
§   A les programacions cal indicar quins requisits són necessaris per a realitzar el servei educatiu: espais, equipaments i infraestructures, bibliografia i webgrafia, recursos econòmics, recursos didàctics, material fungible, etc.
§   És molt important que la informació i publicitat que es fa dels cursos a través d’impresos, publicacions o web, estiguin actualitzats i es corresponguin amb el que realment realitzarà l’alumnat.

8.2.3     Revisió dels requisits relacionats amb els productes i serveis

8.2.3.1    L'organització ha d'assegurar-se que té la capacitat per complir amb els requisits per als productes i serveis que s'ofereixen als clients. L'organització ha de dur a terme una revisió abans de comprometre’s a subministrar productes i serveis a un client, que inclouen:
a) els requisits especificats pel client, incloent els requisits per al lliurament dels productes o serveis i les activitats posteriors al lliurament;
b) els requisits no establerts pel client, però necessaris, o destinats, per a l'ús especificat quan aquest sigui conegut;
c) els requisits especificats per l'organització;
d) els requisits legals i reglamentaris aplicables als productes i serveis;
e) les diferències existents entre els requisits del contracte o comanda i els expressats prèviament.
L'organització ha d'assegurar que les diferències entre els requisits del contracte o comanda i els expressats anteriorment es resolen.
Els requeriments del client hauran de ser confirmats per l'organització abans de l'acceptació, quan el client no proporciona una declaració documentada dels seus requisits.
 NOTA:   En algunes situacions, com ara les vendes per Internet, una revisió formal per a cada comanda és irrealitzable. En el seu lloc, la revisió pot cobrir la informació pertinent del producte, com ara catàlegs o el material publicitari.

Contextualització en els centres educatius:

El Departament d’Ensenyament proporciona al centre els recursos, informació i organització necessària per tal d’estar en disposició de realitzar el servei educatiu previst. El centre, per la seva banda gestiona, en el seu àmbit d’autonomia, assumint la responsabilitat de revisar, actualitzar i validar finalment per la direcció, l’organització, els continguts i l’acompliment de cadascun dels requisits necessaris per impartir els cursos amb el nivell de qualitat determinat i compromès, abans d’iniciar la seva realització.
Al formalitzar el document de preinscripció, l’alumnat (o les famílies en el seu cas) confirmen que coneixen i accepten el servei educatiu que proporciona el centre.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Revisar els requisits determinats per al servei educatiu i assegurar-se que es comuniquen abans de la preinscripció i matrícula.
§   Revisar a l’inici de cada curs  les concrecions curriculars per tal d’adaptar-les a les necessitats de les parts interessades. Cal mantenir registre de les modificacions, i aplicar el control documental corresponent abans del seu lliurament.
§   Assegurar que el centre disposa dels recursos necessaris definits a les programacions dels cursos, quan aquestes s’han modificat, per tal de complir amb l’establert.
§   El Claustre -Comissió Pedagògica-, o la persona de la direcció en qui delegui, ha d’aprovar els canvis que afectin a les concrecions curriculars aprovades prèviament.
§   Es recomanable establir un procediment documentat que defineixi les fases de disseny, revisió del disseny, verificació del disseny, i controls dels canvis del disseny i desenvolupament de les concrecions curriculars; i que aquestes tenen en compte la determinació dels requisits del servei educatiu i la seva revisió.
§   Cal modificar, si escau, la informació que es dona a les parts interessades, i la que apareix en la publicitat, web o d’altres per tal que es mantingui actualitzada.
§   Quan fem el seguiment de l’activitat d’aula, podem aprofitar per definir els possibles canvis, actualitzacions  i modificacions que inclourem a la revisió de la programació didàctica. Aquesta cal que es verifiqui al corresponent departament didàctic trimestralment, i al final de curs validar els canvis proposats, si s’escau.

8.2.3.2   L'organització ha de retenir la informació documentada, segons correspongui:

a) sobre els resultats de la revisió;
b) sobre qualsevol nous requisit per als productes i serveis.

Contextualització en els centres educatius:

Al llarg de la lectura atenta de la norma ens trobem amb apartats que parlen de la informació documentada i, en algun cas, de retenir-la, concepte sinònim de registre. Tot i això observem menys requisits relacionats amb la documentació que amb normes anteriors. Tenim doncs una oportunitat de dissenyar els sistemes més àgils des del punt de vista documental. Trobar l’equilibri amb els requisits de la regulació legal, la pròpia estructura i l’assegurament que el sistema de gestió de qualitat ens resultarà útil, i alhora sòlid, en el curt i el llarg termini és una gran oportunitat que s’ha d’aprofitar.
En aquest punt cal mantenir els registres de la revisió per la direcció, així com els canvis que afectin al nostre servei educatiu i per tant la validesa del Projecte Educatiu i les concrecions curriculars corresponents.

8.2.4     Canvis en els requisits per als productes i serveis

L'organització ha d'assegurar-se que, quan es canviïn els requisits per als productes i serveis, la informació documentada rellevant per al sistema de gestió serà modificada, i que les persones implicades seran conscients dels requisits modificats.

Contextualització en els centres educatius:

L’organització ha d’assegurar que les persones responsables, a les quals afectin els canvis del sistema de gestió, estan assabentades. De fet als nostres centres, els responsables dels processos han de ser els primers en conèixer els canvis legals i reglamentaris que els hi afecten, ja que dels canvis interns, fruït de la millora, la innovació o canvis en els processos, han de ser els propis responsables els líders dels canvis.
Mantenir un radar PESTEL: polític, econòmic, social, tecnològic, ambiental i legal; així com dels processos interns del centre, és clau a l’hora de dissenyar i/o introduir canvis en els cursos, organització i metodologies per augmentar la satisfacció dels grups d’interès i l’impacte de l’ensenyament en la societat.
Quan es produeixen canvis en els requisits s’han de comunicar a les parts interessades i mantenir registre que evidenciï la comunicació i el coneixement del canvi.

8.3 Disseny i desenvolupament dels productes i serveis

8.3.1 Generalitats


L'organització ha d'establir, implementar i mantenir un procés de disseny i desenvolupament que sigui apropiat per a assegurar la posterior provisió de productes i serveis.

Contextualització en els centres educatius:

Quan el centre realitzi cursos a demanda cal que els organitzi tenint en compte el que la norma proposa respecte del disseny de nous cursos.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Determinar les concrecions curriculars, utilitzant com a base de disseny l’establert a les normes i recomanacions del DdE, l’establert al Projecte Educatiu, el context socioeconòmic, la missió i visió, d’acord amb els valors del centre i les necessitats i expectatives dels clients.
§   Determinar les fases per revisar els currículums, qui verifica i quan, i la validació de les concrecions curriculars abans de impartir-les de nou. Mantenir actualitzats els registres de les programacions vigents.
§   Establir les fases del control del desenvolupament del contingut de les programacions. Per exemple amb una reunió trimestral del departament didàctic on es revisa i valida el disseny,  o bé se’n fan les esmenes que s’escaiguin.
§   Establir les fases de control del procés d’aprenentatge de l’alumnat. Per exemple, a través de l’acompliment normatiu de les avaluacions dels grups d’alumnat. A les avaluacions s’ha d’incloure, a més, un apartat de revisió i millora. En els acords presos s’ha d’establir les responsabilitats de les accions i el temps de revisió.
§   Mantenir el registre del seguiment de l’activitat d’aula.
§   Mantenir el registre del desplegament del Pla d’Acció Tutorial.
§   Mantenir el registre de les actuacions individualitzades amb l’alumnat, incloses les d’orientació personal, acadèmica, laboral, i inserció professional.
§   Les responsabilitats i autoritats han d’estar definides a les NOFC.
§   Cal mantenir registres de la comprovació, anàlisi i millora del planificat  amb el que realment s’ha desenvolupat. Per exemple amb les actes de reunions, evidències d’auditoria i/o autoavaluació.
§   Les fases de revisió, verificació i  validació de les concrecions curriculars i les responsabilitats associades, poden definir-se a la Programació General Anual del Centre o bé en un procediment específic.

8.3.2     Planificació del disseny i desenvolupament

Al determinar les etapes i els controls per al disseny i el desenvolupament, l'organització ha de considerar:
a) la naturalesa, la durada i la complexitat de les activitats de disseny i desenvolupament;
b) les etapes del procés requerides, incloent les aplicables a les revisions del disseny i desenvolupament;
c) les activitats requerides de verificació i validació del disseny i desenvolupament;
d) les responsabilitats i autoritats involucrades en el procés de disseny i desenvolupament;
e) les necessitats de recursos interns i externs per al disseny i desenvolupament de productes i serveis;
f) la necessitat de controlar les interfases entre les persones involucrades en el procés de disseny i desenvolupament;
g) la necessitat de participació dels clients i usuaris en el procés de disseny i desenvolupament;
h) els requisits per al seu posterior subministrament de productes i serveis;
i) el nivell de control per al procés de disseny i desenvolupament esperat pels clients i altres parts interessades pertinents;
j) la informació documentada necessària per tal de demostrar que els requisits de disseny i desenvolupament s'han complert.

Contextualització en els centres educatius:

En el cas dels centres educatius cal tenir en compte el calendari anual que determina el DdE, el previst al Projecte Educatiu, els requeriments organitzatius previstos i concretats a les NOFC, la planificació dels cursos, les fases de disseny si escau, els recursos, les plantilles i els criteris horaris, el mandat del Consell Escolar, l’experiència d’altres cursos i la innovació educativa, les veus dels grups d’interès, els requisits dels processos d’ensenyament i aprenentatge, i les limitacions i/o oportunitats que ens proporcionin els espais, pressupost, la tecnologia i els col·laboradors, emetre d’altres.

8.3.3     Entrades del disseny i desenvolupament

L'organització ha de determinar els requisits essencials per als tipus específics de productes i serveis que s’han de dissenyar i desenvolupar. L'organització ha de tenir en compte:
a) els requisits funcionals i de rendiment;
b) la informació derivada de les activitats prèvies de disseny i desenvolupament similars;
c) els requisits legals i reglamentaris;
d) les normes o codis de bones pràctiques que l'organització s'ha compromès a implementar;
e) les possibles conseqüències d'una fallada a causa de la naturalesa dels productes i serveis.
Les entrades han de ser adequades per als propòsits del disseny i desenvolupament, han de ser completes i precises.
Els possibles conflictes o contradiccions en les entrades de disseny i desenvolupament hauran de ser resoltes.
L'organització ha de retenir la informació documentada sobre les entrades de disseny i desenvolupament.

Contextualització en els centres educatius:

Quan cal dissenyar nous cursos, el centre ha de determinar, d’acord amb el client, els requisits i els resultats que es volen assolir.
Per fer el disseny ha de tenir en compte experiències d’èxit anteriors, els requisits legals i reglamentaris.
El centre encarregarà al Departament / professionals especialistes de la matèria, el disseny del programa formatiu, d'acord amb les necessitats determinades, els requisits, l'entorn sòcio-econòmic, les necessitats presents i futures d'aquests professionals, les normatives i d'altres cursos previs similars. La proposta final es presentarà d'acord amb el model de programacions didàctiques definit ad hoc, la qual serà validada per las parts demandants de la formació, prèviament a la impartició. Una altra opció és que el centre faci una proposta raonada i desprès s’ajusti als interessos de les parts interessades, sempre vetllant per l’equilibri dels diferents interessos, i fent una aposta per la qualitat de les competències a desenvolupar en els estudiants, tenint en compte el desenvolupament de les entrades del disseny aquí esmentades.
Per a la validació posterior, el centre, amb la seva organització, experiència i les metodologies pedagògiques dels cursos reglats, faran els ajustos que es consideri abans de la validació del curs durant la fase de pilotatge. En quant a l'organització, control i seguiment dels alumnes i cursos, estarà controlat pel disposat al Pla de Qualitat (manual de servei) específic del curs realitzat.
L’aplicació de les diferents fases del disseny abans de l’aprovació han d’estar documentades i s’han de mantenir els registres.

8.3.4 Control del disseny i desenvolupament

L'organització ha d'aplicar controls al procés de disseny i desenvolupament per garantir que:
a) els resultats que s'han d'assolir estan definits;
b) es realitzen les revisions per avaluar la capacitat dels resultats del disseny i desenvolupament per tal de complir amb els requisits;
c) es duen a terme activitats de verificació per assegurar que les sortides i els resultats del disseny i desenvolupament compleixen els requisits de les entrades;
d) es duen a terme les activitats de validació per assegurar que els productes i serveis resultants compleixen amb els requisits per a l'aplicació especificada o ús previst;
e) es pren qualsevol acció necessària sobre els problemes determinats durant les revisions o les activitats de verificació i validació;
f) es manté la informació documentada d'aquestes activitats.
 NOTA:  Les revisions, la verificació i la validació del disseny i desenvolupament tenen propòsits diferents. Es poden dur a terme per separat o en qualsevol combinació, depèn de com sigui d’adequat per als productes i serveis de l'organització.

Contextualització en els centres educatius:

Tal com es desprèn del text anterior, és convenient dissenyar un procediment documentat per al control de les fases de disseny i desenvolupament fins l’aprovació del curs (verificació, revisió i validació) quan es tracta d’una oferta no regulada pel Departament d’Ensenyament i és la primera vegada que s’imparteix.
Exemples de possibles accions de verificació del disseny i desenvolupament realitzat, per tal de controlar que els elements de sortida produeixen els resultats esperats, són:

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Avaluació del desenvolupament –eficàcia- de les activitats d’aula.
§   Avaluació trimestral –eficàcia- de les programacions.
§   Control dels indicadors de seguiment dels diferents objectius planificats (departament, àrea, matèria, i de les diferents coordinacions, etc.).
§   Avaluació parcial de les activitats d’E/A previstes al Projecte.
§   Seguiment periòdic de l’assoliment dels objectius.
§   En tots els casos s’ha de mantenir evidències del control, l’avaluació i la millora.
§   Mitjançant la validació, el centre ha de comprovar que el resultat del disseny i del seu desenvolupament compleix amb la demanda dels grups d’interès i la utilitat que s’havia previst.
§   A la validació s’han de tenir en compte les valoracions de totes les parts implicades, incloent la veu de l’alumnat, les empreses i les famílies, quan s’escaigui.
§   Desprès de la primera vegada d ’impartició de nous continguts –fase de disseny-, es farà la mateixa sistemàtica anterior amb l’objectiu de verificar i validar el planificat, aplicant a partir d’aquest moment la sistemàtica PDCA que el centre hagi dissenyat per a la qualitat i millora contínua del servei educatiu.

8.3.5 Resultats, i sortides, del disseny i desenvolupament

L'organització ha d'assegurar que les sortides del disseny i desenvolupament:
a) compleixen amb els requisits de les entrades;
b) són adequades per als processos posteriors de provisió de productes i serveis;
c) inclou o fa referència als requisits de seguiment i mesura, segons escaigui, i als criteris d'acceptació;
d) especifica les característiques dels productes i serveis que són essencials per al fi previst i el seu subministrament segur i correcte.
L'organització ha de retenir la informació documentada sobre les sortides del disseny i desenvolupament.

Contextualització en els centres educatius:

En definitiva les sortides dels cursos dissenyats han de servir per al fi previst i complir amb els requisits que es van plantejar a la fase de disseny i desenvolupament. El centre evidenciarà mitjançant el compliment dels indicadors per als objectius previstos que l’alumnat ha assolit les competències determinades, i que el curs està en disposició de complir amb la satisfacció de les parts interessades. Cal mantenir els registres que serveixin per mantenir evidències posteriors.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Exemples d’elements de sortida del disseny i desenvolupament són:
§   Planificació general anual del centre, incloses les dates d’informació, preinscripció i matrícula.
§   Planificació del curs/cicle/mòdul/matèria.
§   Programacions de les matèries –concrecions curriculars-.
§   Materials didàctics per a l’alumnat.
§   Equipaments necessaris.
§   Guies.
§   Dossiers.
§   Cal determinar els criteris d’acceptació de tots els processos, especialment els processos claus –E/A; informació, preinscripció i matrícula, acollida de l’alumnat, satisfacció de l’alumnat, i/o d’altres-.
§   A les NOFC s’ha de planificar – o fer referència- a les característiques ambientals, de seguretat i salut dels espais del centre, inclosos els d’entrada i sortida. Les normes de seguretat en tallers i laboratoris, i l’ús dels diferents equipaments i recursos, així com els EPIs necessaris.

8.3.6 Canvis del disseny i desenvolupament

L'organització ha d'identificar, revisar i controlar els canvis realitzats durant el disseny i desenvolupament de productes i serveis, o amb posterioritat, en la mesura necessària per garantir que no hi ha un impacte advers sobre la conformitat dels requisits.
L'organització ha de retenir (conservar) la informació documentada sobre:
a) els canvis del disseny i desenvolupament;
b) els resultats de les revisions;
c) l'autorització dels canvis;
d) les mesures adoptades per prevenir els impactes adversos.

Contextualització en els centres educatius:

Les diferents fases del disseny de nous cursos i el seu desenvolupament s’han de documentar i cal mantenir els registres, inclosos els resultats de les revisions i l’autorització dels canvis que s’incorporin.
És clau preveure possibles incompliments dels requisits dels nous cursos, per això cal establir un temps de pilotatge del curs, amb un augment del seguiment i control fins que el centre s’asseguri que el disseny del curs permet assolir els objectius determinats i els requisits d’entrada.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Quan s’hagin d’introduir canvis del disseny i desenvolupament, aquests s’hauran de documentar, controlar, revisar, verificar i validar d’acord amb el procediment de disseny i el control de document i registres.
§   Cal assegurar-se que els canvis proporcionen els efectes planificats.
§   Els canvis en el disseny suposen canvis en tota la documentació relacionada, per tant potser que s’hagin de canviar les programacions, la publicitat en impresos o web, etc.

8.4 Control dels processos, productes i serveis proporcionats externament

8.4.1 Generalitats

L'organització ha d'assegurar que els processos, productes i serveis prestats externament compleixen amb els requisits.
L'organització ha de determinar els controls que s'aplicaran als processos, productes i serveis proporcionats externament, quan:
a) els productes i serveis de proveïdors externs estan destinats a incorporar-se en productes i serveis propis de l'organització;
b) els productes i serveis són proporcionats directament als clients pels proveïdors externs en nom de l'organització;
c) un procés, o una part d'un procés, és proporcionat per un proveïdor extern com a resultat d'una decisió de l'organització.
L'organització ha de determinar i aplicar criteris per a l'avaluació, la selecció, el seguiment dels resultats, i la re-avaluació dels proveïdors externs, en funció de la seva capacitat per proporcionar processos o productes i serveis d'acord amb els requisits. L'organització ha de retenir la informació documentada d'aquestes activitats i de qualsevol acció necessària que es derivi de les avaluacions.

Contextualització en els centres educatius:

Els centres han de tenir controlats qualsevol element d’entrada dels processos del sistema de gestió, d’igual manera s’ha d’actuar quan aquestes entrades estan proporcionades externament: productes, serveis o processos externalitzats (transport, menjador, reprografia, neteja, compres, manteniments, etc.).
El centre haurà de determinar els requisits per tal de ser proveïdor, seleccionar-los, fer el seguiment, homologar-los i re-avaluar-los, i mantenir els registres d’aquestes operacions.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Avaluar als proveïdors d’acord amb uns criteris ponderats, qualitatius i quantitatius, com: qualitat producte i preus, assistència i assessorament al centre, temps de subministrament, nombre d’incidències anuals i tipus, sistema de gestió certificat, control d’aspectes ambientals, política de responsabilitat social corporativa, altres.
§   Registrar els resultats de l’avaluació i, quan s’escaigui, de la reavaluació,
§   Actualitzar la llista amb la selecció de proveïdors avaluats. La llista es pot ordenar d’acord amb la puntuació obtinguda en l’avaluació, i recomanar compres d’acord amb la posició del proveïdor a la llista. Aquesta llista es validarà, per exemple, a la revisió per la direcció.
§    Documentar els procediments que determinin les accions, responsabilitats i registres del procés de compres.

8.4.2 Tipus i abast del control

L'organització ha d'assegurar-se que els processos, productes i serveis prestats externament no afectin negativament la capacitat de l'organització per lliurar productes i serveis conformes de manera coherent als seus clients.
L'organització ha de:
a) assegurar que els processos subministrats externament romanen sota el control del seu sistema de gestió de qualitat;
b) definir tant els controls que s'hagin d'aplicar a un proveïdor extern i els que es proposa aplicar a les sortides resultants;
c) tenir en compte:
1) l'impacte potencial dels processos, productes i serveis prestats externament sobre la capacitat de l'organització per complir regularment els requisits del client i els legals i reglamentaris aplicables;
2) l'eficàcia dels controls aplicats pel proveïdor extern;
d) determinar la verificació, o altres activitats necessàries, per garantir que els processos, productes i serveis prestats externament compleixen amb els requisits.

Contextualització en els centres educatius:

Quan el centre externalitzi processos haurà de caracteritzar-los i controlar el seu desenvolupament i l’assoliment dels criteris de qualitat definits.
Definir, i implementar, un procediment d’homologació de proveïdors i compres per tal d’assegurar que aquests responen al que el centre requereix per realitzar un servei educatiu de qualitat, i compleixen amb els requisits legals i reglamentaris.
Quan s’escaigui el centre pot revisar in situ, els controls dels proveïdors externs durant els processos de disseny, producció abans de l’alliberament dels seus productes o serveis.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Comprovar que els productes comprats es corresponguin amb les especificacions de la comanda, i que aquests estan dins dels terminis establerts.
§   Comprovar que els productes disposen de la informació necessària per al seu ús: manuals, instruccions, formació associada, garanties, d’altres.
§   Verificar que les compres disposen dels requisits tècnics i d’homologació, i les normes de seguretat segons la normativa actual de la Unió Europea.
§   Comprovar en els processos que l’impacte de les externalitats és positiu per al desenvolupament i assoliment de la qualitat del procés.
§   Establir el corresponent registre de la verificació i recollida dels productes comprats.
§   Mantenir registres dels contractes, manteniments, compres i avaluació de proveïdors,

8.4.3 Informació per als proveïdors externs

L'organització s’ha d'assegurar de l'adequació dels requisits abans de la comunicació al proveïdor extern.
L'organització comunicarà als proveïdors externs els seus requisits per a:
a) els processos, productes i serveis que es prestaran;
b) l'aprovació de:
1) els productes i serveis;
2) els mètodes, processos i equips;
 3) el llançament de productes i serveis;
c) la competència, incloent qualsevol qualificació requerida de les persones;
d) les interaccions dels proveïdors externs amb l'organització;
e) el control i seguiment de l'acompliment dels proveïdors externs que s'aplicaran per l'organització;
f) les activitats de verificació o validació que l'organització, o el seu client, té la intenció de realitzar en les instal·lacions dels proveïdors externs.

Contextualització en els centres educatius:

El centre ha d’assegurar que els proveïdors són coneixedors dels requisits i impacte que tindran els seus productes o serveis quan s’incorporen als processos del sistema de gestió. Cal incloure al procediment de compres la sistemàtica que estableix el centre alhora de comunicar els requisits, com aprovaran les entrades que els hi proporcionin externament desprès o abans del seu lliurament.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   La comanda de la compra ha d’explicitar les especificacions del producte que volem comprar, qui i quan farà la comanda. També inclourà l’autorització del responsable de compres, si s’escau, d’acord amb l’establert al procediment de compres.
§   Els productes comprats, quan correspongui, han d’especificar les normes d’ús, emmagatzematge i eliminació; així com la formació necessària, si s’escau, del personal que en farà ús dels productes comprats.
§   La informació de les compres inclourà aquells aspectes que determini el sistema de gestió de la qualitat establert pel centre.
§   Cal indicar al procediment com el centre es comunicarà i interrelacionarà amb els proveïdors.
§   Les compres de material inventariable a partir d’un determinat import, cal que es facin d’acord amb l’establert en procediment administratiu específic.

8.5 Producció i realització del servei

8.5.1 Control de la producció i realització del servei

L'organització ha d'implementar la producció i la prestació del servei sota condicions controlades. Les condicions controlades han d'incloure, segons correspongui:
a) la disponibilitat d'informació documentada, la qual defineix:
1) les característiques dels productes que es produeixen, els serveis que es prestaran, o les activitats a realitzar;
2) els resultats que s'han d'assolir;
b) la disponibilitat i ús adequat de la vigilància i la mesura dels recursos;
c) l'execució de les activitats de seguiment i mesura en les etapes apropiades per verificar que s'han complert els criteris per al control de processos, o les seves sorties, i els criteris d'acceptació per als productes i serveis;
d) l'ús de la infraestructura, i l’ambient adequat, per a l’operació dels processos;
e) la designació de persones competents, inclòs qualsevol requisit de qualificació;
f) la validació i revalidació periòdica, de la capacitat per assolir els resultats planificats dels processos de producció i prestació de serveis, quan els productes, o sortides, resultants no poden ser verificats mitjançant seguiment o mesuraments posteriors;
g) l'aplicació de mesures per prevenir els errors humans;
h) la implementació de les activitats d’alliberament o lliurament del producte o servei, i també les posteriors al lliurament.

Contextualització en els centres educatius:

La norma ens demana tenir dissenyat i controlat el nostre sistema de gestió per tenir la seguretat que el centre farà el servei educatiu d’acord amb el planificat. La documentació bàsica del centre, els processos, l’assignació eficient dels recursos, les persones competents, la infraestructura i ambient, la gestió adequada dels riscos i la validació periòdica de les actualitzacions del Projecte Educatiu i les concrecions curriculars, són els elements bàsics que cal controlar per garantir el servei.
Determinar a la PGAC els punts d’avaluació de l’evolució dels grups d’alumnat, i les reunions de coordinació i control del procés d’ensenyament i aprenentatge (equips docents, departaments didàctics, coordinació pedagògica, etc.) ens ajudaran a controlar el servei educatiu per assegurar la capacitat del procés i la prevenció d’errors abans de la finalització del curs.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Cal disposar de la documentació bàsica que defineixi orienta el servei educatiu: PEC, NOFC, Concrecions Curriculars, PGAC, Pla Estratègic, pressupost, processos, indicadors i resultats, memòria, ...
§   Tenir controlades les programacions dels cursos i assignatures, així com les concrecions que serveixen de referència.
§   Disposar dels manuals de servei o procediments documentats d’acollida, activitats d’aula; avaluació, seguiment i qualificació,, tutoria i orientació, formació en centres de treball, etc. També es pot incloure informació, preinscripció i matrícula, satisfacció de l’alumnat, activitats fora de l’aula, realització de projectes, treballs de recerca, síntesi, etc.
§   Determinar els punts  de control de les avaluacions dels grups per tal de controlar el procés d’E/A.
§   Assegurar el control del procés d’E/A, almenys amb el seguiment de l’activitat d’aula, l’assistència, i les qualificacions de l’alumnat.
§   Disposar de les fitxes de les activitats didàctiques.
§   Disposar dels equips, estris i materials fungible per realitzar les activitats didàctiques; en condicions de seguretat i salut, ordre i neteja.
§   Disposar dels equipaments didàctics necessaris tals com: ordinadors, projectors, pissarres, altres.
§   Planificar i realitzar les avaluacions de seguiment, l’anàlisi de les actuacions per a la millora i l’assoliment dels objectius determinats.
§   A més dels procediments previstos al manual de servei (acollida, activitats d’aula, avaluació i qualificació, FCT, dual, etc.), cada centre pot determinar altres procediments si ho considera necessari. Per exemple: activitats fora de l’aula i complementàries, orientació, mediació, innovació, emprenedoria, mobilitat, diversitat, altres.

8.5.2 Identificació i traçabilitat

L'organització ha d'utilitzar mitjans adequats per identificar les sortides, quan sigui necessari, per garantir la conformitat de productes i serveis.
L'organització ha d'identificar l'estat de les sortides pel que fa als requisits de seguiment i mesura al llarg de la producció i la prestació del servei.
L'organització ha de controlar la identificació única de les sortides quan la traçabilitat sigui un requisit, i conservarà la informació documentada necessaria per permetre la traçabilitat.

Contextualització en els centres educatius:

En aquest cas el centre ha d’assegurar la coherència i traçabilitat de cadascuna de les notes de l’alumnat, des que es qualifiquen i avaluen les activitats, d’acord amb l’establert al Projecte Educatiu i les concrecions curriculars, fins que s’introdueixen en els expedients personals i es lliuren els certificats corresponents. El gestor documental del Departament i el control de documents i registres del centre, ha de proporcionar la seguretat i solidesa del sistema de gestió en relació a la identificació i traçabilitat.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Determinar al procediment de control de documents i registres la sistemàtica per assegurar la identificació dels documents
§   Determinar la sistemàtica de registre i arxiu dels expedients personals i expedició de certificats i títols
§   Redactar les actes de reunions distingint clarament les accions acordades, qui és el/la responsable i quan i on s’ha de presentar el resultat. En la següent reunió cal començar pel seguiment dels acords reflectits a l’acta anterior.
§   Elaborar i registrar la informació necessària per identificar els documents: cartes, actes, materials d’alumnat, exàmens, dossiers, etc.
§   Elaborar i registrar la gestió documental del servei, i especialment l’educatiu: expedient acadèmic, avaluacions, qualificacions, assistències, seguiment de l’activitat de classe, seguiment de l’FCT, etc., de tal manera que permeti la seva identificació i traçabilitat de manera eficaç i eficient.
§   Quan el seguiment del servei educatiu utilitzi codis, explicitar i comunicar el seu significat.

8.5.3 Els béns pertanyents als clients o proveïdors externs

L'organització ha de tenir cura dels béns pertanyents als clients o proveïdors externs mentre estiguin sota el control de l'organització o s’estiguin utilitzant per la mateixa.
L'organització ha d'identificar, verificar, protegir i salvaguardar sempre la propietat dels clients, o proveïdors externs, per a la seva utilització o incorporació en els productes i serveis.
Quan la propietat d'un client o proveïdor extern es perdi, es deteriori, o es consideri inadequat per al seu ús, l'organització ha d'informar al client o proveïdor extern i retenir informació documentada sobre el que ha passat.
 NOTA:  La propietat del proveïdor extern de client o poden incloure materials, components, eines i equips, instal·lacions, la propietat intel·lectual i les dades personals.

Contextualització en els centres educatius:

Als centres ha de quedar assegurada la propietat del client, en el nostre cas fonamentalment les dades personals de l’alumnat, però també el material d’estudi (llibres, portàtils, etc.).
En el cas de les dades personals el centre establirà, d’acord amb els requisits legals i reglamentaris, els manuals o procediments necessaris per tal que tothom conegui els drets i deures, els nivells de seguretat, les actuacions i reserves, l’accés a la informació i els procediments de seguretat.
Quan el centre ha establert la necessitat de disposar de material i es disposa d’un sistema d’emmagatzematge tal com guixetes o armaris. En cas contrari cal establir sistemes de tancament d’armaris i/o aules, si escau.
Quan hi hagi alguna propietat de proveïdors externs, el centre garantirà que, almenys, es disposen dels mateixos sistemes de seguretat que per a la resta d’elements del centre.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Identificar la propietat del client –alumnat, professorat, PAS, famílies, etc.- que el centre utilitza per a la realització del servei educatiu, com per exemple: les dades personals, llibres, equips, roba, exàmens, dossiers, etc. -en el cas que el centre es responsabilitzi del seu control-. Establir els mitjans per  la seva protecció: taquilles tancades, zones reservades, vigilància, etc.
§   Aplicar el que diu la Llei de Protecció de Dades Personals, sobre l’ús que se’n farà de les dades i la seva protecció, la qual cosa ha de permetre, si s ‘escau, que les persones que tenen dades al centre puguin fer ús dels seus dret, que són: drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, davant del responsable dels arxius de dades –secretari/a, tutor/a, professorat, etc.
§   Demanar autorització per a l’ús dels drets d’imatge, en ocasió de publicacions, comunicacions, amb objectius educatius i/o divulgatius, i en cap cas comercials.
§   Quan es realitzen sortides del centre, cal demanar autorització, a les famílies, quan l’alumnat és menor d’edat. La informació a les famílies ha d’incloure, com a mínim: hora de sortida i tornada, itinerari, i telèfons de contacte del centre.
§   El centre ha de complir amb la normativa, per exemple, pel que fa al nombre d’acompanyants, transports, etc.

8.5.4 Preservació

L'organització ha de preservar les sortides durant la producció i la prestació de serveis, en la mesura necessària per garantir la conformitat amb els requisits.
 NOTA:  Preservació pot incloure la identificació, manipulació, control de la contaminació, envasat, emmagatzematge, transmissió o transport, i la protecció.

Contextualització en els centres educatius:

La preservació de la documentació d’acord amb l’establert en el sistema de gestió, així com el control i manteniment de l’edifici, l’equipament i les infraestructures, ha d’estar en condicions de proporcionar una resposta adequada a aquest punt de la norma.
El centre estableix un manual d’autoprotecció per donar resposta a les emergències, incloses les mèdiques, i la gestió en cas d’accidents, d’acord amb la normativa i reglaments vigents.
Els centres han d’assegurar el compliment normatiu en l’atenció a l’alumat, inclòs quan realitzen viatges en transports que organitza el centre, tals com les garanties dels vehicles, el nombre d’acompanyants, etc.
En cas d’emergències el centre aplicarà la norma vigent, amb la recomanació de comptar amb sempre amb el criteri dels professionals especialistes, per exemple amb l’assistència d’ambulàncies en cas d’accidents personals, l’avís al servei  de bombers en cas d’incendi, tècnics de prevenció per avaluar la seguretat, etc.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Garantir la gestió i control del coneixement que garanteix la impartició dels cursos, per exemple: arxius físics i/o digitals dels materials de suport dels cursos tal com els llibres de consulta, ampliació, reforç, etc.; els continguts organitzats en cursos Moodle o d’altres tipus, etc.
§   Assegurar la protecció física i l’ús malintencionat de la documentació que acredita la realització dels cursos: expedients, actes d’avaluació i seguiment, fitxes personals de dades de l’alumnat -i del professorat-, arxius informàtics, resultats d’enquestes, etc.
§   Tota la documentació relacionada amb el servei educatiu, tal com: projecte educatiu i concrecions curriculars, programacions d’aula, activitats, etc. Cal controlar-los d’acord amb els procediments de control de documents i registres.
§   El manual d’autoprotecció del centre determinarà l’acció adequada per protegir a les persones en cas d’emergència, incloses les emergències mèdiques, els accidents, el foc, etc.
§   El centre farà el possible per garantir l’acció preventiva, per exemple en: l’ambient, manipulació d’equipament i maquinària, equipament contra incendis, salut, menjadors i cafeteries, espais d’esbarjo, amenaces externes, etc.

8.5.5 Activitats posteriors al lliurament

L'organització ha de complir amb els requisits per a les activitats posteriors al lliurament associats amb els productes i serveis.
En determinar l'abast de les activitats posteriors al lliurament que es requereixen, l'organització ha de considerar:
a) els requisits legals i reglamentaris;
b) les possibles conseqüències no desitjades associades als seus productes i serveis;
c) la naturalesa, l'ús i la vida útil prevista dels seus productes i serveis;
d) els requisits del client;
e) la retroalimentació del client.
 NOTA:  Les activitats posteriors al lliurament poden incloure accions cobertes per la garantia, obligacions contractuals com serveis de manteniment, i serveis suplementaris com el reciclatge o la disposició final.

Contextualització en els centres educatius:

Aquest és un punt de la norma que, hores d’ara, no té aplicació en els centres educatius, tot i l’anterior si que resulta convenient mantenir relacions amb l’exalumnat, per exemple coneixent la seva inserció, la valoració que fa dels estudis una vegada inserit al món professional, les oportunitats i barreres que es troba en el món professional i/o acadèmic, inclús el social i personal; les possibles col·laboracions com a proveïdors d’FCT, FP dual, aprenentatge servei, formació in company class, orientació professional, etc. Així com possibles actualitzacions de coneixement a través de cursos, comunicacions, etc. I fins i tot el treball conjunt de la transferència de la innovació escola-empresa.

8.5.6 Control dels canvis

L'organització ha de revisar i controlar els canvis sobre la producció o la realització del servei, en la mesura necessària per tal d’assegurar la continuïtat de la conformitat amb els requisits.
L'organització ha de retenir la informació documentada que descriu els resultats de la revisió dels canvis, les persones que autoritzen el canvi i de qualsevol acció necessària que es derivi de la revisió.

Contextualització en els centres educatius:

Els canvis de les programacions didàctiques realitzades durant el curs caldrà evidenciar la seva autorització i control a través de les actes del departament didàctic corresponent. Quan siguin rellevants o crítics per al servei s’haurà de verificar pel responsable corresponent e la direcció.
Per a la resta de canvis el centre ha de contemplar un sistema com el previst en el control del disseny del servei, assegurant que el professorat elabora la proposta de canvis, el departament didàctic a través del seu responsable els revisa i qui correspongui de la direcció o òrgan delegat del Claustre, els aprova.
El cap del departament vetlla per la coherència dels canvis en el conjunt del cicle o etapa educativa, i els responsable de l’equip directiu per la coherència amb el Projecte de centre.
El sistema de gestió a través de l’establert en els procediments de control documentat assegura l’adequació del recorregut i disponibilitat dels documents en cadascuna de les versions vigents.
La direcció, en la revisió per la direcció, assegura el control del canvis en els documents estratègics, fruït de noves estratègies o canvis legals i reglamentaris, i l’impacte posterior que pugui tenir en la documentació i la gestió del centre.

8.6 Alliberament de productes i serveis

L'organització ha d'aplicar els plans previstos, en les etapes apropiades, per verificar que s'han complert els requisits dels productes i de serveis.
El llançament de productes i serveis al client no és procedent fins que les mesures previstes s'han realitzat satisfactòriament, a menys que sigui aprovat per una autoritat pertinent i, segons correspongui, pel mateix client.
L'organització ha de retenir la informació documentada sobre l'alliberament dels productes i serveis. La informació documentada ha d'incloure:
a) evidència de conformitat amb els criteris d'acceptació;
b) la traçabilitat de les persones que autoritzen l'alliberament.

Contextualització en els centres educatius:

Aquest punt de la norma es pot interpretar com la importància que l’alumnat obtingui el títol i s’incorpori al món professional i/o acadèmic amb les competències previstes assolides.
En aquest cas les juntes d’avaluació, d’acord amb la potestat legal i reglamentària de que disposen, dictaminen si un alumne/a pot promocionar o cal que recuperi el curs complert o de manera parcial. El centre determinarà al seu Projecte Educatiu els criteris que s’utilitzaran per prendre aquestes decisions.
Les NOFC, per la seva part, recolliran els procediments que s’han de posar en marxa quan alguna de les parts implicades no està d’acord amb la decisió presa.
El sistema de gestió documental preveurà la sistemàtica d’actuació, la documentació necessària i els registres pertinents per tal de mantenir evidències de les accions i les decisions preses.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Fer el seguiment dels processos clau d’acord amb el dissenyat a les correccions curriculars, el pla d’acció tutorial, la formació en centres de treball, les activitats dins i fora del centre i, la planificació del centre establerta en la programació anual -avaluacions, reunions d’equips docents, reunions de departaments, Claustre, etc.-
§   Mantenir els registres de seguiment de les actes de les reunions, i les actes d’avaluacions, i de les qualificacions de l’alumnat. Aquestes han d’estar d’acord amb l’establert el (veure 4.2.4), i estar garantida la seva identificació i traçabilitat (veure 7.5.3).
§   Analitzar les dades de seguiment i resultats del procés educatiu, primerament, en l’àmbit de l’assignatura, a continuació l’equip docent, el departament didàctic, i desprès, de manera agregada, pel responsable de procés, el qual rendirà comptes  a la direcció. En cada àmbit s’ha de mantenir registre de l’anàlisi, conclusions, i de les propostes de millora.
§   Per a l’aprovació de les diferents matèries i cursos, caldrà haver determinat els criteris de qualificació i superació en les concrecions curriculars. L’alumnat, per obtenir els diferents títols acreditatius del seu nivell acadèmic, caldrà que hagi superat els criteris establerts.
§   Quan els resultats obtinguts estiguin per sota dels criteris d’acceptació, caldrà posar en marxa les accions correctives que correspongui.
§   Cal tenir en compte que, normalment, altres criteris d’acceptació fan referència a nombre d’hores i unitats didàctiques impartides. En aquests casos els centres han de buscar solucions abans de titular a un alumne/a que no ha cursat el procés d’acord amb la superació d’aquest mínims.
§   El mateix cas anterior pot esdevenir quan l’alumnat no ha assistit a un determinat percentatge mínim d’hores de classe. En aquest cas és pot contemplar, entre d’altres solucions, la promoció del curs amb la possibilitat de superar una avaluació extraordinària, si es considera.
§   Les avaluacions de seguiment, les reunions d’equip docent i de departament, tenen com a missió, entre d’altres, treballar per aconseguir que els resultats obtinguts no estiguin, en cap cas, per sota dels criteris d’acceptació. Quan això passi es pot plantejar, entre d’altres possibilitats pedagògiques, la repetició de curs per part de l’alumnat que no hagi assolit els aprenentatges i competències mínimes previstes.

8.7 Control de les sortides no conformes

8.7.1 L'organització ha d'assegurar que els productes que no s'ajustin als seus requeriments són identificats i controlats per prevenir el seu ús o lliurament no intencional.
L'organització ha de prendre les accions apropiades segons la naturalesa de la no conformitat i el seu efecte sobre la conformitat de productes i serveis. Això s'aplica també als productes i serveis no conformes detectats després del lliurament dels productes, durant o després de la prestació de serveis.
L'organització ha de tractar els productes, o sortides, no conformes d’una o més de les següents formes:
a) la correcció;
b) la segregació, la contenció, la devolució o suspensió de la prestació de productes i serveis;
c) informar el client;
d) l'obtenció de l'autorització per a l'acceptació sota concessió.
Ha de verificar-se la conformitat amb els requisits quan es corregeixen els resultats, o sortides, no conformes.

Contextualització en els centres educatius:
Les accions de planificació i gestió els riscos del sistema de gestió tenen com a objectiu, entre d’altres, assegurar que no es produeixen serveis educatius no conformes. Quan, malgrat l’anterior, es detecten serveis no conformes o incompliments greus en contra d’aquesta norma, el centre ha de corregir la causa de la no conformitat i actuar per desfer els efectes adversos produïts, si escau; assegurant l’eficàcia de les accions implementades.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Establir un procediment documentat per establir les responsabilitats, control i actuacions en cas d’un producte no conforme.
§   Prevenir és la millor acció per controlar un producte no conforme. De fet una part important dels recursos del centre s’inverteixen per a actuar abans que es produeixi un “curs” no conforme.
§   Verificar de nou, els cursos no conformes, abans del seu lliurament.
§   Posar en marxa accions correctives que impedeixen la repetició de les No conformitats detectades.
§   Les no conformitats poden provenir de no haver impartit les hores, les unitats didàctiques, per no haver assolit els objectius didàctics, no haver fet les activitats didàctiques establertes, incompliment de requisits, incompliment normatiu, etc. Però també si l’alumnat no ha assolit els aprenentatges previstos, ha faltat més del determinat, no ha realitzat el previst en el pla d’estudis, etc.
§   En cada cas s’ha d’actuar segons el planificat en el Projecte de centre, i sempre que es pugui s’han de posar en marxa accions preventives previstes en l’anàlisi de riscos, i sempre abans de les avaluacions finals.
§   Exemples d’actuació preventiva poden ser: modificacions curriculars, activitats complementàries de l’alumnat fora i/o dins l’aula, repetició de matèries, classes de reforç, etc.
§   Qualsevol persona dels grups d’interès del centre pot realitat una reclamació, queixa, etc. Que tingui com a conseqüència l’obertura d’una acció correctiva.

8.7.2 L'organització ha de retenir la informació documentada que:

a) descriu la no conformitat;
b) descriu les mesures adoptades;
c) descriu les solucions obtingudes;
d) identifica l'autoritat que decideix l'acció respecte a la no conformitat.

Contextualització en els centres educatius:


Cal documentar i mantenir els registres de la sistemàtica que utilitzarem per controlar les accions que implementem per resoldre les causes de la no conformitat, les solucions adoptades i qui té l’autoritat per prendre les decisions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada