9 AVALUACIÓ DE LA REALITZACIÓ SERVEI
9.1 Seguiment,
mesura, anàlisi i avaluació
9.1.1 Generalitats
L'organització ha de determinar:
a) el que necessita ser monitoritzat i mesurat;
b) els mètodes de vigilància oseguiment, mesurament, anàlisi
i avaluació necessaris per garantir resultats vàlids;
c) quan es durà a terme el seguiment i mesurament;
d) quan s'analitzen i avaluen els resultats del seguiment i
mesurament.
L'organització ha d'avaluar el rendiment i l'eficàcia del
sistema de gestió de qualitat. L'organització conservarà informació documentada
apropiada com a evidència dels resultats assolits.
Contextualització en els centres educatius:
Als centres del PQiMC hem determinat que cal controlar, com
a mínim, l’estratègia, els processos i els objectius de qualitat quan no coincideixen
amb els anteriors (la qual cosa s’ha d’evitar), a més d’aquelles activitats
claus per assolir els resultats esperats en el sistema de gestió de qualitat
com són els cursos, els continguts i la planificació.
Els mètodes de vigilància, anàlisi i temporització de
l’avaluació es determinen en les fitxes dels indicadors, les fitxes de
seguiment d’activitats, i els processos. En el cas dels cursos en la PGAC es
determinen els punts de control de les avaluacions i reunions d'equips docents.
Els responsables dels processos i objectius estratègics
gestionaran amb els responsables de les accions la vigilància, mesurament,
anàlisi i avaluació de les accions i resultats. A continuació, aquest, emetrà
un informe a la direcció sobre els resultats, accions de millora i/o nous
objectius. La direcció, almenys, en la revisió del sistema de gestió de
qualitat, analitzarà, avaluarà i prendrà decisions per tal de millorar
l’eficàcia i eficiència de les accions i/o processos i els seus resultats. Quan
s’escaigui es buscarà la innovació per assolir metes més elevades en el menor
temps possible sempre garantint la seva sostenibilitat.
El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:
§ Planificar
el seguiment dels processos i activitats que es desenvolupen, la mesura dels
indicadors de seguiment i el control d’aquestes variables, els resultats finals
dels processos, activitats i projectes; l’anàlisi, les propostes de millora i
els seu posterior control.
§ Establir
una sistemàtica que asseguri que els processos es desenvolupen per a garantir
la conformitat del sistema de gestió, i intervenir abans que es produeixen
resultats no conformes.
§ Revisar
els processos actualitzant, si s’escau, la missió del procés -què, per a què i
per a qui-.
§ Assegurar
que els propietaris de processos són, efectivament, els responsables del seguiment, mesura i
millora contínua dels mateixos. Tots els processos s’han de controlar,
normalment a través d’indicadors. Aquests han de ser de tipus quantitatiu,
qualitatiu, de seguiment, de resultat i/o de percepció, quan correspongui
cadascun d’ells en funció del procés controlar. Les característiques que han de
tenir són: que siguin significatius i sensibles al que es mesura, simple i
assequible, fiable i comparable en el temps i amb d’altres centres –MIB, manual
bàsic d’indicadors-. En definitiva han de servir per donar informació del
procés i alhora ser sostenibles. Avaluar les
entrades que proporcionen els proveïdors de procés, i les sortides del
procés per a les diferents parts interessades –internes i externes-. Això
representa un ajut en trobar les relacions causa-efecte que existeixen en la
gestió del centre.
§ Disposar
del manual de resultats de processos. El qual ha d’incloure l’evolució i
tendències, objectius i resultats, i quan correspongui la comparació amb les mesures (contextualitzades) de dispersió dels centres, els centres del PQiMC, i/o de la Xarxa de coordinació corresponent.
§ Realitzar
les accions per tal d’evidenciar la millora contínua, com a conseqüència de la
mesura i anàlisi i la presa de decisions.
§ Desplegar
la gestió del sistema de qualitat del centre a través de mapes estratègics i
quadres de control d’informació, que tradueixin l’estratègia i els indicadors
–línies estratègiques i accions- a coneixement tangible per al centre educatiu,
pot ajudar a alinear sinergies en l’assoliment dels resultats planificats.
§ És
important donar visibilitat a les millores significatives detectades, per
exemple a través de la presentació dels resultats dels equips de millora al
Claustre, i/o l’edició i presentació
bones pràctiques a d’altres centres educatius.
§ Una
forma de millorar contínuament el sistema de gestió és a través d’exercicis
d’autoavaluació, o realització de diagnòstics –interns i externs-, els quals
poden tenir com a conseqüència la
concreció d’un Pla Estratègic i/o actuació, o un Pla de millores.
§ Altres
aspectes importants a tenir en compte per a la millora, es fonamenten en els
resultats i aprenentatges de les auditories, els resultats de l’anàlisi de la
revisió per la direcció, i les propostes de millora que es generen en els
diferents departaments i equips de treball. En aquest cas s’han d’establir
sistemàtiques que proporcionin un camí per a comunicar tot l’aprenentatge que
es genera al centre.
§ El
centre ha de valorar l’oportunitat de difusió dels seus resultats com exercici
transparència i rendició de comptes a la societat.
9.1.2 Satisfacció del client
L'organització ha de fer el seguiment i comprovar la
percepció, i grau, de satisfacció dels clients en relació al compliment de les
seves necessitats i expectatives envers el servei/producte proporcionat.
L'organització ha de determinar els mètodes per a l'obtenció, el seguiment i la
revisió d'aquesta informació.
NOTA: Exemples de monitorització
o seguiment de les percepcions dels clients poden incloure enquestes,
comentaris dels clients sobre els productes i serveis lliurats, reunions amb
clients, anàlisi de la quota de mercat, felicitacions, les garanties i els
informes dels agents comercials.
Contextualització en els centres educatius:
A través dels processos de gestió de les veus dels grups
d’interès, el procés de gestió de la satisfacció, el propi procés d’ensenyament
i aprenentatge, i dels canals de comunicació establerts: tutories, entrevistes,
autoavaluacions, queixes i suggeriments, etc. El centre ha de conèixer la percepció
i grau de satisfacció dels seus grups d’interès -especialment l’alumnat- no
només al final de curs sinó mentrestant s’està produint el procés d’ensenyament
i aprenentatge, de tal manera que es puguin corregir les desviacions, si escau,
abans que es produeixi un servei no conforme.
La informació obtinguda s’ha d’assegurar que arriba a qui
està en condicions de gestionar-la, i/o a la direcció del centre. La
comunicació de la informació s’ha de fer diligentment a les parts implicades i
s’ha d’assegurar la retroalimentació corresponent.
El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:
§ Determinar
mètodes per mesurar la satisfacció de les parts interessades, tal com: la
realització d’enquestes, entrevistes, anàlisi a les tutories,
valoracions dels representants dels diferents col·lectius –Consell Escolar,
Consells de Delegats, Associacions empresarials, associacions d’exalumnes/as,
...-; el control de les baixes, les queixes, etc.
§ Existeixen
diferents formes de conèixer la satisfacció de les parts interessades amb el
servei del centre. Per tal que aquesta informació ens aporti valor cal, en
primer lloc, determinar el grau de satisfacció que el centre pretén assolir i
que aquest objectiu excedeixi les expectatives; per a la qual cosa, cal
planificar accions que ajudaran a assolir els resultats esperats.
§ Enquestes
que habitualment es passen als centres són: desprès de l’acollida de l’alumnat,
al finalitzar el curs a l’alumnat, l’últim trimestre a empreses i famílies. En
el cas del professorat, desprès de l’acollida i a final de curs.
§ És
convenient establir un procediment documentat per tal determinar com, qui i
quan realitza la mesura, l’anàlisi i lliurament d’informes a la direcció sobre
la percepció dels diferents grups d’interès, les responsabilitats en les accions posteriors i la necessària retroalimentació als grups d'interès.
9.1.3 Anàlisi i avaluació
L'organització ha d'analitzar i avaluar apropiadament les
dades i la informació que sorgeixen del seguiment i el mesurament.
Els resultats de l'anàlisi s'utilitzaran per avaluar:
a) la conformitat dels productes i serveis;
b) el grau de satisfacció dels clients;
c) el rendiment i l'eficàcia del sistema de gestió de la
qualitat;
d) si la planificació s'ha aplicat de manera efectiva;
e) l'eficàcia de les mesures adoptades per fer front als
riscos i oportunitats;
f) l'acompliment dels compromisos dels proveïdors externs;
g) la necessitat de millores en el sistema de gestió de
qualitat.
NOTA: Els mètodes per
analitzar les dades poden incloure tècniques estadístiques.
Contextualització en els centres educatius:
El centre ha de realitzar el corresponent anàlisi i avaluació de la
informació recollida per avaluar el rendiment del sistema de gestió de
qualitat. Cal establir la temporització i metodologia per analitzar les dades
dels indicadors, segons l’establert a les característiques de qualitat dels
processos i les fitxes dels indicadors, que proporcionen informació sobre la
conformitat del servei, les veus dels grups d’interès i els resultats d’una
correcta implementació i desenvolupament del sistema de gestió de qualitat.
Aquesta informació ha de ser suficient per poder validar els objectius
perseguits i l’oportunitat de introduir millores en el sistema de gestió.
Entre d’altres el centre ha d’avaluar i prendre accions per
assolir i excedir, si escau, la conformitat del servei educatiu, la satisfacció
de l’alumnat i la resta de grups d’interès, el grau de maduresa dels sistema de
gestió, la gestió que s’ha fet dels riscos potencials als que s’enfronta
l’organització en general i cadascun dels processos, la revalidació dels
proveïdors i les propostes de millora o innovació que s’haurien d’endegar en el
sistema de gestió de qualitat.
La desagregació de les dades és necessària per enfocar
l’anàlisi i presa de decisions. Establir sèries ens ajudarà a observar les
tendències i l’impacte de les accions que s’han executat. La comparació amb els
objectius proposats i els resultats d’altres centres ens ajudaran a
contextualitzar la situació de l’escola.
Cal tenir present, una vegada més, que no s’ha d’enfocar el
sistema de gestió de qualitat a assolir una determinada fita dels objectius, el
que s’ha de fer és treballar sobre el sistema de gestió i els processos per tal
d’estar en condicions d’assolir uns resultats que compleixin amb els objectius,
els requisits i la satisfacció del conjunt de la comunitat educativa.
Push SGQ àVs
ß Pull
Resultats.
El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:
§ Analitzar
en aquest punt, per exemple: fitxes de seguiment de les activitats del pla
estratègic, resum d’hores impartides, resum d’unitats didàctiques impartides,
abandonaments, promoció etapa, superació de curs, informes inserció, informes
de continuïtat en els estudis, memòries
departaments i coordinacions del centres, els processos, documents econòmics,
resultats d’enquestes, etc.
§ Analitzar
tot el relacionat al punt de la revisió per la direcció.
§ Mantenir evidències de l’anàlisi de dades per a la millora contínua i les decisions
presses.
§ Per
tal de posar en marxa accions de millora en el servei que proporciona el
centre, cal disposar de dades, convenientment agregades i contextualitzades,
que es converteixen en coneixement per a la direcció i/o els diferents àmbits
de gestió, per a la pressa de decisions.
§ Aquesta
informació ha de ser pertinent per a la
millora del sistema, per tant, i com a mínim ha de proporcionar informació de
la veu de les parts interessades, la qualitat i conformitat dels cursos que
s’imparteixen, i d’altres serveis complementaris del centre.
§ Habitualment
als centres es realitza anàlisi de dades
del servei contínuament, però quan parlem d’estratègia pot estar associada al
procés de revisió per la direcció. En aquets cas s’ha d’aportar la informació
necessària per a fer el diagnòstic de la situació actual, i un pronòstic de
futur alineat amb la missió del centre i d’acord amb els valors consensuats al
Projecte educatiu. També s’hauran de tenir en compte les dades que hem esmentat
en aquest punt de la norma.
§ En
el cas de la gestió dels riscos cal, a intervals programats, fer un diagnòstic
(per exemple amb l’eina DAFO, tot i que n’hi ha de d’altres com l’AMFE,
determinació del risc tenint compte la probabilitat i l’impacte, o d’altres que
trobarem a la ISO 31.000) del centre la qual cosa implica el context extern i
intern. Desprès cal fer la interrelació de la matriu DAFO per tal de poder
conèixer l’impacte de les situacions previstes en el nostre sistema i la priorització
per abordar-les. A continuació es desplegaran els Plans Estratègics / direcció
per tal de fer front a les amenaces i punts febles, i aprofitar els punt forts
i les oportunitats de l’entorn.
§ De
igual manera es pot procedir per tal de gestionar els riscos dels processos.
Cada quatre cursos, almenys, cal fer un anàlisi i gestió dels riscos i
oportunitats. Es pot utilitzar la matriu DAFO o unes altres com hem vist al
punt anterior.
9.2 Auditoria
interna
9.2.1 L'organització
ha de realitzar auditories internes a intervals planificats per proporcionar
informació sobre si el sistema de gestió de qualitat:
a) compleix amb:
1) els propis requisits de l'organització sobre l’establert
al sistema de gestió de la qualitat;
2) els requisits d'aquesta norma internacional;
b) s'ha implementat el sistema de gestió i es manté de
manera eficaç.
Contextualització en els centres educatius:
L’auditoria interna del sistema de gestió de qualitat té
l’objectiu d’evidenciar el compliment dels requisits que determina la norma ISO
9001, el compliment dels objectius i accions que es proposava el centre
educatiu, i si el sistema s’ha implementat i desenvolupat de tal manera que
ajuda al centre en la seva gestió, garanteix la conformitat del servei i la orientació
en el futur cap a la millora contínua i
la satisfacció dels seus grups d’interès.
El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:
§ Elaborar
un procediment documentat d’auditoria interna.
§ Planificar
l’auditoria interna anualment, de manera que sigui un ajut per a la millora del
sistema de gestió i serveixi com a entrada d’informació a l’auditoria externa i
la revisió per la direcció.
§ Comprovar
la resolució efectiva d’anteriors no conformitats i la disposició del centre en
aprofitar les oportunitats de millora detectades.
§ Verificar
que el centre ha tingut en compte els riscos als quals s’enfronta i ha pres
accions per eliminar-los, reduir-los, evitar-los o acceptar-los, si escau.
§ Comprovar
l’efectiva realització dels acords presos, especialment, els relacionats amb
propostes de millora, objectius, i els associats a la política, l’estratègia,
l’ensenyament i aprenentatge i els definits a la revisió per la direcció..
§ Mantenir
registres de la formació de l’equip auditor, la planificació i els resultats
d’auditoria.
§ Redactar
l’informe d’auditoria recollint els resultats obtinguts, les no conformitats i
desviacions detectades, els punts forts, les
recomanacions i les oportunitats de millora.
§ Aprofitar
l’auditoria com acció de Benchmarking, intercanviant auditors/es entre
diferents centres educatius i entre diferents departaments del mateix centre.
§ Cal
tenir en compte l’establert a la norma ISO 19011 directrius per a l’auditoria
dels SGQ. Per exemple en la planificació de l’auditoria, la formació dels
auditors/es i auditats, si s’escau; les recomanacions del procés auditor, els
registres i l’elaboració i lliurament final de l’informe d’auditoria.
§ L’auditoria
es pot realitzar de diferents formes, però ha demostrat la seva eficàcia en els
SGQ dels centres, quan l’auditoria es
realitza per processos, enfocada a l’anàlisi de les entrades, la qualitat de
les sortides i l’assoliment dels objectius de qualitat previstos per acomplir
amb un servei de qualitat i la satisfacció dels clients del procés; tot això a
través de l’anàlisi de la documentació, la realització d’entrevistes i la
verificació de la traçabilitat entre els diferents actors implicats en procés.
§ A
l’auditoria s’ha d’evidenciar la capacitat del sistema de gestió de qualitat
per tal de proporcionar satisfacció a les expectatives de les parts
interessades.
§ Un
altra model d’auditoria interna que es pot utilitzar és el d’autoavaluació
departamental, la qual, combinada amb l’auditoria de processos pot augmentar
l’eficiència del procés d’auditoria.
§ L’auditoria
interna i las supervisió de la inspecció es pot realitzar conjuntament per
assolir més eficàcia en els objectius previstos de manera més eficient.
§ D’igual
manera pot passar en realitzar el
contrast del model d’excel·lència e2cat conjuntament amb l’auditoria interna.
§ En
els dos casos anteriors cal dissenyar un pla d’auditoria ad hoc entre el centre
i la inspecció, i posar-lo en coneixement de l’organització que fa el contrast
extern e2cat. Prèviament cal haver definit en el procediment d’auditoria, la
conformitat d’aquesta sistemàtica d’acord amb el previst a la norma ISO 9001, i
garantir la formació de les persones que realitzen la supervisió i contrast
extern.
9.2.2 L’organització ha de:
a) planificar, establir, implementar i mantenir els
programes d'auditoria, inclosa la periodicitat, els mètodes, les
responsabilitats, els requisits de planificació i presentació d'informes, que
haurà de tenir en compte la importància dels processos de què es tracti, els
canvis que afecten l'organització i els resultats de l'anterior auditories;
b) definir els criteris d'auditoria i l'abast de cada
auditoria;
c) seleccionar els auditors i determinar la conducta a les
auditories per tal d’assegurar l'objectivitat i imparcialitat del procés d'auditoria;
d) garantir que els resultats de les auditories s’informen a
la direcció;
e) realitzar les correccions adequades i entomar les accions
correctives adequades sense dilacions indegudes;
f) conservar la informació documentada com a evidència de l'execució
del programa d'auditoria i els resultats obtinguts a l'auditoria.
NOTA: Vegeu ISO 19011
per rebre orientació.
Contextualització en els centres educatius:
Cal fer una planificació de l’auditoria que asseguri que es
controla l’abast del sistema de gestió de qualitat, es determina la metodologia
que s’utilitzarà per auditar el sistema, l’estratègia, els processos, i es
verifiquen els resultats i la conformitat pel determinat per aquesta norma, el propi
centre i les obligacions legals i reglamentàries que l’afecten.
La planificació de l’auditoria ha de tenir en compte la
importància dels processos la qual cosa requereix que en cada auditoria es
verifiquin, com a mínim, els processos claus, els estratègics i els de suport a
la cadena clau del sistema de gestió de qualitat; tot garantint el control de
tots els processos en un període de certificació o de recertificació.
L’informe d’auditoria és una aportació de valor al centre
que cal mantenir, registrar, aportar-lo com a entrada de posteriors revisions
per la direcció, així com auditar en propers exercicis la resolució de les no conformitats
detectades. Per això cal que els auditors facin un esforç en identificar les desviacions,
no conformitats i oportunitats de millora, altres possibles riscos, i que el
contingut de l’informe sigui ben entès per la direcció.
Els centres han de tenir un equip d’auditors interns propis
que assegurin la sostenibilitat i eficiència del sistema. A més s’impulsarà l’auditoria
interna com activitat de benchmarking dins i fora del centre.
Les accions i resultats que es demostrin bones pràctiques es
compartiran, almenys, amb la resta de centres del PQiMC.
9.3 Revisió per la
direcció
9.3.1 Generalitats
L'alta direcció ha de revisar el sistema de gestió de
qualitat de l'organització a intervals planificats, per tal d’assegurar la seva
contínua conveniència, adequació, efectivitat i alineació amb la direcció
estratègica de l'organització.
Contextualització en els centres educatius:
Almenys una vegada cada curs, la direcció ha de revisar el
sistema de gestió. L’objectiu és assegurar que els resultats proporcionen la
qualitat i satisfacció prevista, l’estratègia és l’adequada i el sistema es
mostra capaç de proporcionar suport a la direcció per a la millora contínua
dels processos. Quan això no es produeix es prendran les mesures que correspongui
d’acord amb el previst en la norma i d’acord amb el Projecte del centre.
El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:
§ Elaborar
el procediment documentat de la revisió
per la direcció.
§ Revisar,
periòdicament i per la comissió de
qualitat, l’adequació i eficàcia del
sistema de gestió de la qualitat a través de:
o
Els resultats de les auditories.
o
Les enquestes, o veu de, a l’alumnat, famílies,
professorat, empreses, etc.
o
L’estratègia.
o
Els resultats proporcionats pels processos i la
planificació estratègica.
o
L’estat d’implementació de les accions
correctives i preventives
o
El
seguiment dels acords presos amb anterioritat.
o
Les recomanacions de millora rebudes.
§ Cal
mantenir registres de la revisió per la direcció.
9.3.2 Entrades de la revisió
per la direcció
La revisió per la direcció ha de ser planejada i duta a
terme tenint en compte, almenys:
a) l'estat de les accions de les revisions per la direcció
prèvies;
b) els canvis externs i interns que afecten i són rellevants
per al sistema de gestió de la qualitat;
c) la informació sobre el rendiment i l'eficàcia del sistema
de gestió de la qualitat, incloent les tendències en relació a:
1) la satisfacció del client i la retroalimentació pertinent
de les parts interessades;
2) el grau en què s'han complert els objectius de qualitat;
3) la realització dels processos i la conformitat dels
productes i serveis;
4) les no conformitats i accions correctives;
5) els resultats del seguiment i mesura;
6) els resultats de les auditories;
7) l'acompliment dels proveïdors externs;
d) l'adequació dels recursos;
e) l'eficàcia de les mesures adoptades per abordar els
riscos i oportunitats (vegeu 6.1);
f) les oportunitats de millora.
Contextualització en els centres educatius:
La revisió per la direcció requereix una planificació
adequada per garantir l’eficàcia en assolir els objectius i l’eficiència en què
es realitzarà consumint els menors recursos possibles.
Del resultat de la revisió per la direcció s’espera la presa
de decisions per corregir o encetar noves línies de treball orientades a la
millora dels resultats de l’organització i l’assegurament sostenible de la
satisfacció de tots els grups d’interès.
Per tot l’anterior es requereix unes entrades d’informació
optimitzades, adequades i pertinents.
El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:
§ Revisió
dels objectius anuals del centre, resultats obtinguts i propostes de millora
dels responsables.
§ Revisió
del Pla Estratègic, resultats assolits, satisfacció de les parts implicades i
propostes de millora dels responsables.
§ Revisió
dels objectius específics de la comissió de qualitat, si escau.
§ Revisió
dels resultats dels processos del centre, indicant si és de qualitat, un resum
de causa-efecte i les propostes de millora que fan els responsables. Revisió
explícita dels resultats acadèmics del centre i l’entorn.
§ L’anàlisi
de riscos i oportunitats dels processos i la proposta de millora, almenys cada
quatre anys i coincidint amb nous plans estratègics / direcció, analitzant, a
més, la qualitat de les entrades i les sortides.
§ Revisió
de l’informe de l’auditoria interna de seguiment, grau de resolució de les no
conformitats, estat de les accions de millora engegades i oportunitats de
millora aprofitades.
§ Revisió
de les queixes, suggeriments i no conformitats que s’han produït al llarg del
curs.
§ Resultats
obtinguts a les enquestes de satisfacció de les parts interessades,
identificació de causes i propostes de retroalimentació.
§ Resultats
dels equips de millora.
§ Revisió
dels informes dels caps de departament, coordinacions i àrees de l’institut.
Revisió dels objectius dels departaments.
§ Revisió
del grau i qualitat obtinguda del pla de formació.
§ Revisió
del grau d’implantació dels documents estratègics.
§ Revisió
del grau d’implantació i propostes de millora dels Plans de Qualitat (o manuals
del servei).
§ Revisió
de la política de qualitat, la missió, la visió i els valors. Cal valorar que
formi part del document del Projecte Educatiu, si s’escau.
§ Revisió
del mapa i interacció de processos.
§ Revisió
del manual de procediments.
§ Revisió
de l’organigrama del centre.
§ Revisió
de les funcions de la comissió i del/la coordinador de qualitat.
§ Revisió
del registre i situació dels proveïdors homologats, els resultats dels
processos i activitats externalitzades i les compres.
§ Revisió
de la informació externa aportada pels radars, benchmarking, xarxes i projectes
externs col·laboratius, i d’altres.
§ D’altres.
9.3.3 Sortides de la revisió per la direcció
Les sortides de la revisió per la direcció han d'incloure
decisions i accions relacionades amb:
a) les oportunitats de millora;
b) qualsevol necessitat de canvis en el sistema de gestió de
qualitat;
c) les necessitats de recursos.
L'organització conservarà informació documentada com a
evidència dels resultats de les revisions per la direcció.
Contextualització en els centres educatius:
De l’anàlisi i avaluació de la revisió per la direcció del
sistema de gestió, s’esperen decisions i actuacions per a la seva millora.
Entre aquestes la norma espera trobar noves oportunitats de millora detectades,
possibles canvis en el sistema i la gestió per obtenir i distribuir els
recursos.
De la revisió per la direcció s’obtindrà un informe
d’actuació que s’ha de mantenir registrat per comprovar, més endavant, que
s’han realitzat les accions decidides.
El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:
§ Els
canvis i/o la millora de l’eficàcia del
sistema de gestió de la qualitat, les funcions i responsabilitats,
l’organització i estructura de funcionament.
§ Canvis
en el servei educatiu, continguts, metodologies, avaluació, qualificació, etc.
que afectin al Projecte de Centre.
§ Una
major adequació del servei amb els requisits del client.
§ Necessitat
de recursos.
§ Els
nous objectius dels processos, i la proposta de canvis en la seva gestió, si
escau.
§ La
necessitat de canvis i/o actualitzacions en la documentació estratègica vigent.
§ Les
propostes de reconeixement de les persones del centre.
§ Actualització
del registre de proveïdors homologats i sistemàtica de compres, sui escau..
§ Línies
estratègiques i/o actuacions pels propers cursos.
§ Determinació
dels nous objectius i/o indicadors anuals.
§ Propostes
d’equips de millora pel proper curs.
§ Propostes
alineades amb l’estratègia d’objectius
dels departaments didàctics i coordinacions per al proper curs.
§ Planificació
del pla de formació pel proper curs.
§ Respostes
als riscos detectats.
§ Planificació
d’objectius i actuacions en el llarg termini.
§ Accions
de responsabilitat social, impacte ambiental i en la seguretat i salut de les
persones.
§ Retroalimentacions
o retiments de comptes als grups d’interès.
§ Difusió
dels resultats assolits a la societat.
§ La
direcció ha de garantir que la informació resultant de la revisió per la
direcció, arribarà, quan sigui necessari; als responsables dels processos,
àrees, departaments, responsables de les diferents coordinacions i professorat.
§ D’altres
que es consideri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada