dissabte, 10 d’octubre de 2015

ISO 9001:2015 aplicada a centres educatius, Punt 9 Avaluació de la realitació del servei

9 AVALUACIÓ DE LA REALITZACIÓ SERVEI

9.1 Seguiment, mesura, anàlisi i avaluació

9.1.1 Generalitats

L'organització ha de determinar:
a) el que necessita ser monitoritzat i mesurat;
b) els mètodes de vigilància oseguiment, mesurament, anàlisi i avaluació necessaris per garantir resultats vàlids;
c) quan es durà a terme el seguiment i mesurament;
d) quan s'analitzen i avaluen els resultats del seguiment i mesurament.
L'organització ha d'avaluar el rendiment i l'eficàcia del sistema de gestió de qualitat. L'organització conservarà informació documentada apropiada com a evidència dels resultats assolits.

Contextualització en els centres educatius:

Als centres del PQiMC hem determinat que cal controlar, com a mínim, l’estratègia, els processos i els objectius de qualitat quan no coincideixen amb els anteriors (la qual cosa s’ha d’evitar), a més d’aquelles activitats claus per assolir els resultats esperats en el sistema de gestió de qualitat com són els cursos, els continguts i la planificació.
Els mètodes de vigilància, anàlisi i temporització de l’avaluació es determinen en les fitxes dels indicadors, les fitxes de seguiment d’activitats, i els processos. En el cas dels cursos en la PGAC es determinen els punts de control de les avaluacions i reunions d'equips docents.
Els responsables dels processos i objectius estratègics gestionaran amb els responsables de les accions la vigilància, mesurament, anàlisi i avaluació de les accions i resultats. A continuació, aquest, emetrà un informe a la direcció sobre els resultats, accions de millora i/o nous objectius. La direcció, almenys, en la revisió del sistema de gestió de qualitat, analitzarà, avaluarà i prendrà decisions per tal de millorar l’eficàcia i eficiència de les accions i/o processos i els seus resultats. Quan s’escaigui es buscarà la innovació per assolir metes més elevades en el menor temps possible sempre garantint la seva sostenibilitat.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Planificar el seguiment dels processos i activitats que es desenvolupen, la mesura dels indicadors de seguiment i el control d’aquestes variables, els resultats finals dels processos, activitats i projectes; l’anàlisi, les propostes de millora i els seu posterior control.
§   Establir una sistemàtica que asseguri que els processos es desenvolupen per a garantir la conformitat del sistema de gestió, i intervenir abans que es produeixen resultats no conformes.
§   Revisar els processos actualitzant, si s’escau, la missió del procés -què, per a què i per a qui-.
§   Assegurar que els propietaris de processos són, efectivament,  els responsables del seguiment, mesura i millora contínua dels mateixos. Tots els processos s’han de controlar, normalment a través d’indicadors. Aquests han de ser de tipus quantitatiu, qualitatiu, de seguiment, de resultat i/o de percepció, quan correspongui cadascun d’ells en funció del procés controlar. Les característiques que han de tenir són: que siguin significatius i sensibles al que es mesura, simple i assequible, fiable i comparable en el temps i amb d’altres centres –MIB, manual bàsic d’indicadors-. En definitiva han de servir per donar informació del procés i alhora ser sostenibles. Avaluar les  entrades que proporcionen els proveïdors de procés, i les sortides del procés per a les diferents parts interessades –internes i externes-. Això representa un ajut en trobar les relacions causa-efecte que existeixen en la gestió del centre.
§   Disposar del manual de resultats de processos. El qual ha d’incloure l’evolució i tendències, objectius i resultats, i quan correspongui la comparació amb les mesures (contextualitzades) de dispersió dels centres, els centres del PQiMC,  i/o de la Xarxa de coordinació corresponent.
§   Realitzar les accions per tal d’evidenciar la millora contínua, com a conseqüència de la mesura i anàlisi i la presa de decisions.
§   Desplegar la gestió del sistema de qualitat del centre a través de mapes estratègics i quadres de control d’informació, que tradueixin l’estratègia i els indicadors –línies estratègiques i accions- a coneixement tangible per al centre educatiu, pot ajudar a alinear sinergies en l’assoliment dels resultats planificats.
§   És important donar visibilitat a les millores significatives detectades, per exemple a través de la presentació dels resultats dels equips de millora al Claustre, i/o l’edició i presentació  bones pràctiques a d’altres centres educatius.
§   Una forma de millorar contínuament el sistema de gestió és a través d’exercicis d’autoavaluació, o realització de diagnòstics –interns i externs-, els quals poden tenir  com a conseqüència la concreció d’un Pla Estratègic i/o actuació, o un Pla de millores.
§   Altres aspectes importants a tenir en compte per a la millora, es fonamenten en els resultats i aprenentatges de les auditories, els resultats de l’anàlisi de la revisió per la direcció, i les propostes de millora que es generen en els diferents departaments i equips de treball. En aquest cas s’han d’establir sistemàtiques que proporcionin un camí per a comunicar tot l’aprenentatge que es genera al centre.
§   El centre ha de valorar l’oportunitat de difusió dels seus resultats com exercici transparència i rendició de comptes a la societat.

9.1.2 Satisfacció del client

L'organització ha de fer el seguiment i comprovar la percepció, i grau, de satisfacció dels clients en relació al compliment de les seves necessitats i expectatives envers el servei/producte proporcionat. L'organització ha de determinar els mètodes per a l'obtenció, el seguiment i la revisió d'aquesta informació.

NOTA:  Exemples de monitorització o seguiment de les percepcions dels clients poden incloure enquestes, comentaris dels clients sobre els productes i serveis lliurats, reunions amb clients, anàlisi de la quota de mercat, felicitacions, les garanties i els informes dels agents comercials.

Contextualització en els centres educatius:

A través dels processos de gestió de les veus dels grups d’interès, el procés de gestió de la satisfacció, el propi procés d’ensenyament i aprenentatge, i dels canals de comunicació establerts: tutories, entrevistes, autoavaluacions, queixes i suggeriments, etc. El centre ha de conèixer la percepció i grau de satisfacció dels seus grups d’interès -especialment l’alumnat- no només al final de curs sinó mentrestant s’està produint el procés d’ensenyament i aprenentatge, de tal manera que es puguin corregir les desviacions, si escau, abans que es produeixi un servei no conforme.
La informació obtinguda s’ha d’assegurar que arriba a qui està en condicions de gestionar-la, i/o a la direcció del centre. La comunicació de la informació s’ha de fer diligentment a les parts implicades i s’ha d’assegurar la retroalimentació corresponent.


El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Determinar mètodes per mesurar la satisfacció de les parts interessades, tal com: la realització d’enquestes, entrevistes, anàlisi a les tutories, valoracions dels representants dels diferents col·lectius –Consell Escolar, Consells de Delegats, Associacions empresarials, associacions d’exalumnes/as, ...-; el control de les baixes, les queixes, etc.
§   Existeixen diferents formes de conèixer la satisfacció de les parts interessades amb el servei del centre. Per tal que aquesta informació ens aporti valor cal, en primer lloc, determinar el grau de satisfacció que el centre pretén assolir i que aquest objectiu excedeixi les expectatives; per a la qual cosa, cal planificar accions que ajudaran a assolir els resultats esperats.
§   Enquestes que habitualment es passen als centres són: desprès de l’acollida de l’alumnat, al finalitzar el curs a l’alumnat, l’últim trimestre a empreses i famílies. En el cas del professorat, desprès de l’acollida i a final de curs.
§   És convenient establir un procediment documentat per tal determinar com, qui i quan realitza la mesura, l’anàlisi i lliurament d’informes a la direcció sobre la percepció dels diferents grups d’interès, les responsabilitats en les accions posteriors i la necessària retroalimentació als grups d'interès.

9.1.3 Anàlisi i avaluació

L'organització ha d'analitzar i avaluar apropiadament les dades i la informació que sorgeixen del seguiment i el mesurament.
Els resultats de l'anàlisi s'utilitzaran per avaluar:
a) la conformitat dels productes i serveis;
b) el grau de satisfacció dels clients;
c) el rendiment i l'eficàcia del sistema de gestió de la qualitat;
d) si la planificació s'ha aplicat de manera efectiva;
e) l'eficàcia de les mesures adoptades per fer front als riscos i oportunitats;
f) l'acompliment dels compromisos dels proveïdors externs;
g) la necessitat de millores en el sistema de gestió de qualitat.

NOTA:  Els mètodes per analitzar les dades poden incloure tècniques estadístiques.

Contextualització en els centres educatius:

El centre ha de realitzar el corresponent anàlisi i avaluació de la informació recollida per avaluar el rendiment del sistema de gestió de qualitat. Cal establir la temporització i metodologia per analitzar les dades dels indicadors, segons l’establert a les característiques de qualitat dels processos i les fitxes dels indicadors, que proporcionen informació sobre la conformitat del servei, les veus dels grups d’interès i els resultats d’una correcta implementació i desenvolupament del sistema de gestió de qualitat. Aquesta informació ha de ser suficient per poder validar els objectius perseguits i l’oportunitat de introduir millores en el sistema de gestió.
Entre d’altres el centre ha d’avaluar i prendre accions per assolir i excedir, si escau, la conformitat del servei educatiu, la satisfacció de l’alumnat i la resta de grups d’interès, el grau de maduresa dels sistema de gestió, la gestió que s’ha fet dels riscos potencials als que s’enfronta l’organització en general i cadascun dels processos, la revalidació dels proveïdors i les propostes de millora o innovació que s’haurien d’endegar en el sistema de gestió de qualitat.
La desagregació de les dades és necessària per enfocar l’anàlisi i presa de decisions. Establir sèries ens ajudarà a observar les tendències i l’impacte de les accions que s’han executat. La comparació amb els objectius proposats i els resultats d’altres centres ens ajudaran a contextualitzar la situació de l’escola.
Cal tenir present, una vegada més, que no s’ha d’enfocar el sistema de gestió de qualitat a assolir una determinada fita dels objectius, el que s’ha de fer és treballar sobre el sistema de gestió i els processos per tal d’estar en condicions d’assolir uns resultats que compleixin amb els objectius, els requisits i la satisfacció del conjunt de la comunitat educativa.
Push SGQ àVs ß Pull Resultats.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Analitzar en aquest punt, per exemple: fitxes de seguiment de les activitats del pla estratègic, resum d’hores impartides, resum d’unitats didàctiques impartides, abandonaments, promoció etapa, superació de curs, informes inserció, informes de continuïtat en els estudis,  memòries departaments i coordinacions del centres, els processos, documents econòmics, resultats d’enquestes, etc.
§   Analitzar tot el relacionat al punt de la revisió per la direcció.
§   Mantenir  evidències de l’anàlisi de dades per  a la millora contínua i les decisions presses.
§   Per tal de posar en marxa accions de millora en el servei que proporciona el centre, cal disposar de dades, convenientment agregades i contextualitzades, que es converteixen en coneixement per a la direcció i/o els diferents àmbits de gestió, per a la pressa de decisions.
§   Aquesta informació ha de ser pertinent per  a la millora del sistema, per tant, i com a mínim ha de proporcionar informació de la veu de les parts interessades, la qualitat i conformitat dels cursos que s’imparteixen, i d’altres serveis complementaris del centre.
§   Habitualment als  centres es realitza anàlisi de dades del servei contínuament, però quan parlem d’estratègia pot estar associada al procés de revisió per la direcció. En aquets cas s’ha d’aportar la informació necessària per a fer el diagnòstic de la situació actual, i un pronòstic de futur alineat amb la missió del centre i d’acord amb els valors consensuats al Projecte educatiu. També s’hauran de tenir en compte les dades que hem esmentat en aquest punt de la norma.
§   En el cas de la gestió dels riscos cal, a intervals programats, fer un diagnòstic (per exemple amb l’eina DAFO, tot i que n’hi ha de d’altres com l’AMFE, determinació del risc tenint compte la probabilitat i l’impacte, o d’altres que trobarem a la ISO 31.000) del centre la qual cosa implica el context extern i intern. Desprès cal fer la interrelació de la matriu DAFO per tal de poder conèixer l’impacte de les situacions previstes en el nostre sistema i la priorització per abordar-les. A continuació es desplegaran els Plans Estratègics / direcció per tal de fer front a les amenaces i punts febles, i aprofitar els punt forts i les oportunitats de l’entorn.
§   De igual manera es pot procedir per tal de gestionar els riscos dels processos. Cada quatre cursos, almenys, cal fer un anàlisi i gestió dels riscos i oportunitats. Es pot utilitzar la matriu DAFO o unes altres com hem vist al punt anterior.

9.2 Auditoria interna

9.2.1 L'organització ha de realitzar auditories internes a intervals planificats per proporcionar informació sobre si el sistema de gestió de qualitat:

a) compleix amb:
1) els propis requisits de l'organització sobre l’establert al sistema de gestió de la qualitat;
2) els requisits d'aquesta norma internacional;
b) s'ha implementat el sistema de gestió i es manté de manera eficaç.

Contextualització en els centres educatius:

L’auditoria interna del sistema de gestió de qualitat té l’objectiu d’evidenciar el compliment dels requisits que determina la norma ISO 9001, el compliment dels objectius i accions que es proposava el centre educatiu, i si el sistema s’ha implementat i desenvolupat de tal manera que ajuda al centre en la seva gestió, garanteix la conformitat del servei i la orientació en el futur cap a la  millora contínua i la satisfacció dels seus grups d’interès.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Elaborar un procediment documentat d’auditoria interna.
§   Planificar l’auditoria interna anualment, de manera que sigui un ajut per a la millora del sistema de gestió i serveixi com a entrada d’informació a l’auditoria externa i la revisió per la direcció.
§   Comprovar la resolució efectiva d’anteriors no conformitats i la disposició del centre en aprofitar les oportunitats de millora detectades.
§   Verificar que el centre ha tingut en compte els riscos als quals s’enfronta i ha pres accions per eliminar-los, reduir-los, evitar-los o acceptar-los, si escau.
§   Comprovar l’efectiva realització dels acords presos, especialment, els relacionats amb propostes de millora, objectius, i els associats a la política, l’estratègia, l’ensenyament i aprenentatge i els definits a la revisió per la direcció..
§   Mantenir registres de la formació de l’equip auditor, la planificació i els resultats d’auditoria.
§   Redactar l’informe d’auditoria recollint els resultats obtinguts, les no conformitats i desviacions detectades, els punts forts, les  recomanacions i les oportunitats de millora.
§   Aprofitar l’auditoria com acció de Benchmarking, intercanviant auditors/es entre diferents centres educatius i entre diferents departaments del mateix centre.
§   Cal tenir en compte l’establert a la norma ISO 19011 directrius per a l’auditoria dels SGQ. Per exemple en la planificació de l’auditoria, la formació dels auditors/es i auditats, si s’escau; les recomanacions del procés auditor, els registres i l’elaboració i lliurament final de l’informe d’auditoria.
§   L’auditoria es pot realitzar de diferents formes, però ha demostrat la seva eficàcia en els SGQ dels centres, quan  l’auditoria es realitza per processos, enfocada a l’anàlisi de les entrades, la qualitat de les sortides i l’assoliment dels objectius de qualitat previstos per acomplir amb un servei de qualitat i la satisfacció dels clients del procés; tot això a través de l’anàlisi de la documentació, la realització d’entrevistes i la verificació de la traçabilitat entre els diferents actors implicats en procés.
§   A l’auditoria s’ha d’evidenciar la capacitat del sistema de gestió de qualitat per tal de proporcionar satisfacció a les expectatives de les parts interessades.
§   Un altra model d’auditoria interna que es pot utilitzar és el d’autoavaluació departamental, la qual, combinada amb l’auditoria de processos pot augmentar l’eficiència del procés d’auditoria.
§   L’auditoria interna i las supervisió de la inspecció es pot realitzar conjuntament per assolir més eficàcia en els objectius previstos de manera més eficient.
§   D’igual manera pot passar en realitzar  el contrast del model d’excel·lència e2cat conjuntament amb l’auditoria interna.
§   En els dos casos anteriors cal dissenyar un pla d’auditoria ad hoc entre el centre i la inspecció, i posar-lo en coneixement de l’organització que fa el contrast extern e2cat. Prèviament cal haver definit en el procediment d’auditoria, la conformitat d’aquesta sistemàtica d’acord amb el previst a la norma ISO 9001, i garantir la formació de les persones que realitzen la supervisió i contrast extern.

9.2.2 L’organització ha de:

a) planificar, establir, implementar i mantenir els programes d'auditoria, inclosa la periodicitat, els mètodes, les responsabilitats, els requisits de planificació i presentació d'informes, que haurà de tenir en compte la importància dels processos de què es tracti, els canvis que afecten l'organització i els resultats de l'anterior auditories;
b) definir els criteris d'auditoria i l'abast de cada auditoria;
c) seleccionar els auditors i determinar la conducta a les auditories per tal d’assegurar l'objectivitat i imparcialitat del procés d'auditoria;
d) garantir que els resultats de les auditories s’informen a la direcció;
e) realitzar les correccions adequades i entomar les accions correctives adequades sense dilacions indegudes;
f) conservar la informació documentada com a evidència de l'execució del programa d'auditoria i els resultats obtinguts a l'auditoria.
NOTA:  Vegeu ISO 19011 per rebre orientació.

Contextualització en els centres educatius:

Cal fer una planificació de l’auditoria que asseguri que es controla l’abast del sistema de gestió de qualitat, es determina la metodologia que s’utilitzarà per auditar el sistema, l’estratègia, els processos, i es verifiquen els resultats i la conformitat pel determinat per aquesta norma, el propi centre i les obligacions legals i reglamentàries que l’afecten.
La planificació de l’auditoria ha de tenir en compte la importància dels processos la qual cosa requereix que en cada auditoria es verifiquin, com a mínim, els processos claus, els estratègics i els de suport a la cadena clau del sistema de gestió de qualitat; tot garantint el control de tots els processos en un període de certificació o de recertificació.
L’informe d’auditoria és una aportació de valor al centre que cal mantenir, registrar, aportar-lo com a entrada de posteriors revisions per la direcció, així com auditar en propers exercicis la resolució de les no conformitats detectades. Per això cal que els auditors facin un esforç en identificar les desviacions, no conformitats i oportunitats de millora, altres possibles riscos, i que el contingut de l’informe sigui ben entès per la direcció.
Els centres han de tenir un equip d’auditors interns propis que assegurin la sostenibilitat i eficiència del sistema. A més s’impulsarà l’auditoria interna com activitat de benchmarking dins i fora del centre.
Les accions i resultats que es demostrin bones pràctiques es compartiran, almenys, amb la resta de centres del PQiMC.

9.3 Revisió per la direcció

9.3.1 Generalitats

L'alta direcció ha de revisar el sistema de gestió de qualitat de l'organització a intervals planificats, per tal d’assegurar la seva contínua conveniència, adequació, efectivitat i alineació amb la direcció estratègica de l'organització.

Contextualització en els centres educatius:

Almenys una vegada cada curs, la direcció ha de revisar el sistema de gestió. L’objectiu és assegurar que els resultats proporcionen la qualitat i satisfacció prevista, l’estratègia és l’adequada i el sistema es mostra capaç de proporcionar suport a la direcció per a la millora contínua dels processos. Quan això no es produeix es prendran les mesures que correspongui d’acord amb el previst en la norma i d’acord amb el Projecte del centre.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Elaborar el  procediment documentat de la revisió per la direcció.
§   Revisar, periòdicament i  per la comissió de qualitat,  l’adequació i eficàcia del sistema de gestió de la qualitat a través de:
o    Els resultats de les auditories.
o    Les enquestes, o veu de, a l’alumnat, famílies, professorat, empreses, etc.
o    L’estratègia.
o    Els resultats proporcionats pels processos i la planificació estratègica.
o    L’estat d’implementació de les accions correctives i preventives
o    El  seguiment dels acords presos amb anterioritat.
o    Les recomanacions de millora rebudes.
§   Cal mantenir registres de la revisió per la direcció.

9.3.2 Entrades de la revisió per la direcció

La revisió per la direcció ha de ser planejada i duta a terme tenint en compte, almenys:
a) l'estat de les accions de les revisions per la direcció prèvies;
b) els canvis externs i interns que afecten i són rellevants per al sistema de gestió de la qualitat;
c) la informació sobre el rendiment i l'eficàcia del sistema de gestió de la qualitat, incloent les tendències en relació a:
1) la satisfacció del client i la retroalimentació pertinent de les parts interessades;
2) el grau en què s'han complert els objectius de qualitat;
3) la realització dels processos i la conformitat dels productes i serveis;
4) les no conformitats i accions correctives;
5) els resultats del seguiment i mesura;
6) els resultats de les auditories;
7) l'acompliment dels proveïdors externs;
d) l'adequació dels recursos;
e) l'eficàcia de les mesures adoptades per abordar els riscos i oportunitats (vegeu 6.1);
f) les oportunitats de millora.

Contextualització en els centres educatius:

La revisió per la direcció requereix una planificació adequada per garantir l’eficàcia en assolir els objectius i l’eficiència en què es realitzarà consumint els menors recursos possibles.
Del resultat de la revisió per la direcció s’espera la presa de decisions per corregir o encetar noves línies de treball orientades a la millora dels resultats de l’organització i l’assegurament sostenible de la satisfacció de tots els grups d’interès.
Per tot l’anterior es requereix unes entrades d’informació optimitzades, adequades i pertinents.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Revisió dels objectius anuals del centre, resultats obtinguts i propostes de millora dels responsables.
§   Revisió del Pla Estratègic, resultats assolits, satisfacció de les parts implicades i propostes de millora dels responsables.
§   Revisió dels objectius específics de la comissió de qualitat, si escau.
§   Revisió dels resultats dels processos del centre, indicant si és de qualitat, un resum de causa-efecte i les propostes de millora que fan els responsables. Revisió explícita dels resultats acadèmics del centre i l’entorn.
§   L’anàlisi de riscos i oportunitats dels processos i la proposta de millora, almenys cada quatre anys i coincidint amb nous plans estratègics / direcció, analitzant, a més, la qualitat de les entrades i les sortides.
§   Revisió de l’informe de l’auditoria interna de seguiment, grau de resolució de les no conformitats, estat de les accions de millora engegades i oportunitats de millora aprofitades.
§   Revisió de les queixes, suggeriments i no conformitats que s’han produït al llarg del curs.
§   Resultats obtinguts a les enquestes de satisfacció de les parts interessades, identificació de causes i propostes de retroalimentació.
§   Resultats dels equips de millora.
§   Revisió dels informes dels caps de departament, coordinacions i àrees de l’institut. Revisió dels objectius dels departaments.
§   Revisió del grau i qualitat obtinguda del pla de formació.
§   Revisió del grau d’implantació dels documents estratègics.
§   Revisió del grau d’implantació i propostes de millora dels Plans de Qualitat (o manuals del servei).
§   Revisió de la política de qualitat, la missió, la visió i els valors. Cal valorar que formi part del document del Projecte Educatiu, si s’escau.
§   Revisió del mapa i interacció de processos.
§   Revisió del manual de procediments.
§   Revisió de l’organigrama del centre.
§   Revisió de les funcions de la comissió i del/la coordinador de qualitat.
§   Revisió del registre i situació dels proveïdors homologats, els resultats dels processos i activitats externalitzades i les compres.
§   Revisió de la informació externa aportada pels radars, benchmarking, xarxes i projectes externs col·laboratius, i d’altres.
§   D’altres.

9.3.3 Sortides de la revisió per la direcció

Les sortides de la revisió per la direcció han d'incloure decisions i accions relacionades amb:
a) les oportunitats de millora;
b) qualsevol necessitat de canvis en el sistema de gestió de qualitat;
c) les necessitats de recursos.
L'organització conservarà informació documentada com a evidència dels resultats de les revisions per la direcció.

Contextualització en els centres educatius:

De l’anàlisi i avaluació de la revisió per la direcció del sistema de gestió, s’esperen decisions i actuacions per a la seva millora. Entre aquestes la norma espera trobar noves oportunitats de millora detectades, possibles canvis en el sistema i la gestió per obtenir i distribuir els recursos.
De la revisió per la direcció s’obtindrà un informe d’actuació que s’ha de mantenir registrat per comprovar, més endavant, que s’han realitzat les accions decidides.

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

§   Els canvis i/o la  millora de l’eficàcia del sistema de gestió de la qualitat, les funcions i responsabilitats, l’organització i estructura de funcionament.
§   Canvis en el servei educatiu, continguts, metodologies, avaluació, qualificació, etc. que afectin al Projecte de Centre.
§   Una major adequació del servei amb els requisits del client.
§   Necessitat de recursos.
§   Els nous objectius dels processos, i la proposta de canvis en la seva gestió, si escau.
§   La necessitat de canvis i/o actualitzacions en la documentació estratègica vigent.
§   Les propostes de reconeixement de les persones del centre.
§   Actualització del registre de proveïdors homologats i sistemàtica de compres, sui escau..
§   Línies estratègiques i/o actuacions pels propers cursos.
§   Determinació dels nous objectius i/o indicadors anuals.
§   Propostes d’equips de millora pel proper curs.
§   Propostes alineades amb l’estratègia  d’objectius dels departaments didàctics i coordinacions per al proper curs.
§   Planificació del pla de formació pel proper curs.
§   Respostes als riscos detectats.
§   Planificació d’objectius i actuacions en el llarg termini.
§   Accions de responsabilitat social, impacte ambiental i en la seguretat i salut de les persones.
§   Retroalimentacions o retiments de comptes als grups d’interès.
§   Difusió dels resultats assolits a la societat.
§   La direcció ha de garantir que la informació resultant de la revisió per la direcció, arribarà, quan sigui necessari; als responsables dels processos, àrees, departaments, responsables de les diferents coordinacions i professorat.
§   D’altres que es consideri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada