dissabte, 28 de novembre del 2015

Model e2cat, eix 6 de resultats

Eix 6 resultats

Fins ara s’han establert els criteris que segueixen els centres que s’orienten a l’excel·lència, com defineixen la seva estratègia, l’estil o models de lideratge que incorporen, com s’organitza el centre i es gestionen els recursos, com es relaciona amb l’entorn i els grups d’interès, com planifiquen disseny i desenvolupen el procés d’ensenyament i aprenentatge,  etc. L’eix dels Resultats té una naturalesa diferent als cinc anteriors però no es pot comprendre, ni té cap sentit entendre’l, per separat de la resta d’eixos. 
Els resultats que assoleix un centre excel·lent, tot i ser la conseqüència del compliment dels criteris establerts a la resta d’eixos, ha de tenir un abast en tots els seus grups d’interès.  Per mesurar aquest impacte, de manera evident, els centres excel·lents utilitzen indicadors de resultats que mesuren l’assoliment dels seus processos, els objectius estratègics i anuals. L’anàlisi d’aquests indicadors és la base per a l’establiment dels plans de millora que han d’ajudar a redefinir l’enfocament que cal donar als altres eixos. Els indicadors han de recollir informació tant del rendiment (resultat del procés, activitat o recurs) com de la percepció de la qualitat del servei proporcionat (què opinen els grups d’interès).
Un centre excel·lent estableix els indicadors necessaris i suficients per fer el seguiment contínuament i reorientar les accions desplegades quan aquestes no donen el resultat esperat. Els centres mesuren, analitzen i avaluen els seus resultats finals. Un centre excel·lent utilitza el resultats de l’avaluació com a eina de millora, per a prendre decisions de futur i per informar a la resta dels grups d’interès.
Les fonts d’obtenció dels indicadors de centre es troben normalment en:
§  El sistema de seguiment del Pla estratègic.
§  Els indicadors dels processos del centre.
El centre excel·lent disposa d’un sistema de seguiment i avaluació dels objectius anuals  (operatius) i de les activitats corresponents, per tal d’assegurar el control del seguiment del Pla Estratègic i disposar d’informació per a l’anàlisi i reorientació de l’estratègia, si escau, mitjançant els quals controla:
§  El grau d’implantació de les diferents accions del pla estratègic.
§  L’impacte d’aquestes accions sobre els resultats del centre.
§  La contribució de les diferents activitats programades a l’assoliment dels objectius operatius.
§  Els indicadors dels objectius operatius anuals.
§  La contribució de l’objectiu operatiu anual a l’assoliment de l’objectiu estratègic del Pla.
En aquest eix s’indiquen la distribució dels indicadors més importants d’un centre educatiu i les orientacions corresponents per l’anàlisi de les dades obtingudes amb la finalitat de que l’aprenentatge sigui útil per a la millora contínua, la innovació i l’excel·lència en els resultats educatius i acadèmics.



Apartat 6.1.1: resultats pla estratègic

El Pla estratègic recull les línies d’acció que vol desenvolupar el centre excel·lent per a projectar-se cap al futur i desenvolupar la seva missió.
Una bona manera de gestionar la informació dels resultats del centre és utilitzant els Quadres de Control i Informació, els quals han de presentar els resultats segmentats i ordenats per procés, àrea, departament; i també agregats a nivell global quan sigui necessari.
El quadre de control i informació ha d’informar sobre els principals indicadors estratègics del centre que, entre d’altres, poden ser:
§  Indicadors del compromís del centre respecte del planificat, per exemple:
§  Currículum impartit.
§  Hores impartides.
§  Activitats realitzades.
§  Èxit d’inserció laboral.
§  Èxit de continuació en els estudis.
§  Satisfacció sobre el servei proporcionat.
§  Satisfacció sobre el Pla d’acció tutorial.
§  Índex d’actualitzacions anuals de les programacions didàctiques.
§  Índex de compliment de la carta de serveis/compromís.
§  Índex de compliment del retiment de comptes a la web del centre.
§  Índex d’alumnat que accedeix als estudis universitaris triats en primer lloc.
§  Índex d’hores perdudes de classe.
§  Índex d’hores de classe realitzades per professorat no titular de la matèria.
§  Altres.
§  Indicadors d’èxit educatiu, per exemple:
§  Alumnat que supera el curs.
§  Alumnat que  es titula.
§  Índex d’abandonaments en els estudis post-obligatoris.
§  Índex d’aprovats a la selectivitat.
§  Índex d’assoliment de competències bàsiques.
§  Altres.
§  Índex d’acompliment i de creixement dels d'objectius estratègics i anuals, per exemple:
§  Índex acumulat de realització de les activitats previstes.
§  Índex d’assoliment dels objectius estratègics.
§  Índex de processos que superen els criteris d’acceptació.
§  Indicadors relatius a la valoració del centre:
§  Satisfacció amb les instal·lacions, la formació rebuda, valoració del professorat, de les instal·lacions, els equipaments, la informació, els serveis del centre, etc.
§  Indicadors d’aliances amb empreses, per exemple:
§  Nombre de convenis signats amb empreses i organitzacions.
§  Nombre d’innovacions transferides entre centre i organització.
§  Valorització i monitorització anual de l’aportat per les aliances.
§  Índex de valor monetari sobre el conjunt del pressupost.
§  Satisfacció de les aliances amb el centre.
§  Nombre d’activitats conjuntes endegades.
§  Indicador dels projectes d’innovació, per exemple:
§  Nombre de projectes endegats.
§  Índex de productes/serveis innovadors respecte de projectes endegats.
§  Satisfacció del professorat respecte del treball per Projectes d’Innovació.
§  Monetització o posada en valor dels intangibles aportats pels projectes d’Innovació.
§  Indicador de noves activitats educatives incorporades al centre.
§  Índex d’activitats didàctiques noves incorporades sobre el total.
§  Satisfacció sobre les noves activitats didàctiques incorporades.
§  Indicadors sobre la cohesió social, per exemple:
§  Abandonaments en quart d’ESO.
§  Índex d’alumnes absentistes.
§  Grau de dispersió de les notes.
§  Índex d’expedients disciplinaris sancionadors sobre el total d’alumnat.
§  Índex d’alumnat que finalitzen els cursos professionalitzadors del PQPI.
§  Indicadors sobre la millora de la confiança dels grups d’interès, per exemple:
§  Satisfacció dels diferents grups d’interès (alumnat, famílies, professorat, empreses, etc.).
§  Índex de preinscripcions sobre l’oferta del centre.
§  Índex de queixes, no conformitats, etc.
§  Cartes de reconeixement, agraïment, “me gusta”, retwits, etc.
§  Índex de respostes de l’alumnat i famílies que recomanarien el centre.
§  Altres indicadors relacionats, per exemple:
§  Satisfacció sobre l’FCT.
§  Suport de la comunitat educativa al Pla Estratègic.
§  Suport de la comunitat educativa al Projecte Educatiu.

§  Altres.


Apartat 6.1.2: resultats claus del centre

Els indicadors clau del centre fan referència a aquelles dades relacionades amb els processos claus i que van més enllà de la temporalitat del Pla Estratègic.
Donen informació de com el centre està aconseguint els objectius en l’activitat que justifica la raó del centre, és a dir el procés d’ensenyament i aprenentatge i els procediments que l’asseguren.
El quadre de control i informació també ha d’informar sobre els principals indicadors claus del centre, en molts casos seran coincidents amb els estratègics.
Aquests indicadors, entre altres, poden ser:
§  Indicadors de percepció de l’alumnat:
§  Satisfacció envers el servei, la formació, els espais, l’atenció, la informació, la tutoria, el professorat, queixes, etc.
§  Indicadors de percepció de les famílies:
§  Satisfacció envers el servei, la informació, l’atenció, les comunicacions, el professorat, els processos de preinscripció i matrícula, queixes, etc.
§  Indicadors de satisfacció del professorat.
§  Índex de satisfacció respecte a la qualitat de la docència impartida.
§  Indicadors de formació del professorat.
§  Nombre de Projectes d’Innovació desplegats.
§  Indicadors d’èxit educatiu.
§  Indicadors d'èxit d'inserció laboral.
§  Compliment del Pla Estratègic.
§  Indicadors en relació a les empreses:
§  Indicadors de satisfacció amb els canals d’informació i comunicació al centre.
§  Indicadors de resultats de les aliances del centre amb entitats i empreses.
§  Indicadors sobre el coneixement de l’alumnat.
§  Indicadors sobre el servei proporcionat pel tutor/a d’FCT.
§  Indicadors econòmics:
§  Pressupost.
§  Inversions.
§  Despesa per alumne/a.
§  Indicadors de processos:
§  Índex de compliment dels criteris d’acceptació de processos.
§  Resultats d’avaluacions i auditories.
§  Indicadors de reconeixement extern:
§  Nombre de premis, concursos, publicacions, aparició en notícies, etc.
§  Nombre de certificacions externes assolides: ISO 9001, ISO 14001, OHSAS 18001, escoles verdes, EMAS, RSC, GRI, EFQM, E2Cat, etc.
§  Indicadors d’aliances.
§  Indicadors de tecnologia.
§  Valoracions del Consell Escolar del centre.
§  Reconeixements externs.
§  Altres.

Apartat 6.2.1: resultats de procés

El centre excel·lent dissenyen, gestionen, milloren i innoven en els seus processos com a camí de generació de valor en allò que és d’interès per a les parts interessades.
La caracterització dels processos passa per l’assignació de responsables que controlen i rendeixen comptes dels seus resultats, els quals utilitzen un conjunt d’indicadors per al seu seguiment.
Aquests indicadors, entre altres, poden ser:
§  Indicadors relatius a la demanda de serveis del centre: preinscripció dels cursos, proves d’accés, assessoraments, reconeixements, cursos a mida, orientació, visites, demanda d’alumnes en pràctiques, espais, equips, etc.
§  Indicadors de d’informació i comunicació al centre.
§  Indicadors d'èxit del procés de difusió i matriculació.
§  Indicadors de capacitat del centre de fidelitzar l'alumne.
§  Indicadors d’èxit educatiu.
§  Bones pràctiques detectades i publicades.
§  Indicadors de gestió: equipaments, edifici, TIC, responsabilitat social corporativa, prevenció de riscos laborals, emergències, gestió ambiental, manteniment, neteja, organització etc.
§  Indicadors de satisfacció.
§  Indicadors de conflictivitat de l'alumnat al centre
§  Adequació dels coneixements i competències de l’alumne al curs o etapa que inicia.
§  Indicadors d’estratègia.
§  Borsa de treball.
§  Accions de benchmarking.
§  Accions d’internacionalització.
§  Visites a la web, me gusta, retwits, participació als fòrums, etc.
§  D’altres.

Apartat 6.2.2: resultats de la gestió de persones

El recurs més valuós del centre són les persones que hi treballen. L’organització està enfocada a apoderar el personal per tal que passi de fer unes tasques a ser coresponsables dels processos i de l’èxit educatiu de l’alumnat.
Per això cal establir una estratègia i lideratge distribuït, i uns recursos que possibilitin un procés educatiu excel·lent.
Per tal que aquest objectiu sigui possible es realitzen un seguit d’accions interrelacionades i complexes. Aquestes accions s’han de realitzar d’acord amb uns estàndards de qualitat que necessiten d’indicadors de seguiment per assegurar el seu desplegament correctament, i en cas contrari poder intervenir-hi abans que finalitzi l’execució del procés.
Els indicadors, per tal que compleixin amb la seva funció, han de respondre a què necessitem mesurar, per què, per a què, quan, com, etc. i en el cas de les persones, obligatòriament, ha de combinar-se informació de dos tipus:
§  De percepció: es refereix a la percepció que té l’equip humà sobre el nostre centre (comunicació, lideratge, instal·lacions, recursos, entorn de treball, etc.).
§  De rendiment: són mesures internes que ens permeten supervisar, entendre, predir i millorar el nostre rendiment i anticipar-nos a la percepció del nostre equip humà.
D’aquests dos tipus d’indicadors oferim alguns exemples:
§  Indicadors relatius a la satisfacció del professorat amb la feina feta, la definició de responsabilitats, metodologies de treball, de desenvolupament de la seva carrera professional al centre, ambient del centre, de treballar en el centre, de fidelitat al centre, de coresponsabilitat, amb l’equipament, l’organització, el suport de la direcció, el suport dels càrrecs de coordinació, el reconeixement rebut, etc.
§  Indicadors de satisfacció amb els canals d’informació i comunicació al centre.
§  Satisfacció del PAS, i d’altres col·lectius, si escau.
§  Indicadors d'èxit dels cursos impartits.
§  índex d’eficàcia i eficiència de l’acció formativa realitzada
§  índex d’eficàcia i eficiència de l’acció formativa rebuda.
§  Índex d’hores de formació rebuda.
§  Nombre de professors liderant o implicats de forma directa en projectes d’innovació.
§  Índex d’assignació dels perfils professionals necessaris, a les persones del centre.
§  Valoració sobre l’acollida.
§  Satisfacció sobre la participació en equips de millora, temps per a innovació, etc.
§  Publicacions que realitza el professorat, premis i reconeixements que rep, etc.
§  Absentisme del professorat.
§  Hores de classe no impartides pel professor/a titular de la matèria.
§  Puntualitat i absentisme laboral.
§  D’altres.


Apartat 6.2.3: resultats econòmics i sostenibilitat

Els recursos són una peça fonamental en el desplegament del servei educatiu que realitza el centre. Els espais, infraestructures, equips, materials, pressupost, etc. necessiten d’una gestió eficaç, eficient i sostenible en el temps, per donar suport al procés clau d’ensenyament i aprenentatge.
Aquesta gestió necessita d’elements de control, en forma d’indicadors, per assegurar que s’assoliran els objectius determinats finalment.
Aquests indicadors, entre altres, poden ser:
§  Indicadors d'implicació social en el centre (activitats amb l'entorn immediat, festes, activitats esportives, projectes socials, de cooperació,...).
§  Indicadors sobre grups de treball externs en els quals participa el centre (recerca, cambres de comerç, sindicats, grups de treball,...).
§  Indicadors de reconeixement social del centre (premis rebuts per alumnes i professors del centre, presència en mitjans de comunicació, nombre de visites de benchmarking rebuts d'altres centres o organitzacions).
§  Indicadors d'innovació del centre.
§  Indicadors de gestió ambiental del centre: per exemple consums de subministraments (paper, electricitat, aigua...). Control de productes perillosos, control de residus, etc.
§  Impacte en l’entorn del centre (soroll, vehicles aparcats, embussos a les entrades i sortides, conflictes, etc.).
§  Resultats d’auditories ambientals, de seguretat, de qualitat, etc.
§  Indicadors de gestió econòmica.
§  Ingressos generats per activitats del centre.
§  Proporció del pressupost dedicada a inversió i innovació.
§  Ràtios (PCs, PDIs, tauletes, pressupost, etc.) per alumne/a.
§  Indicadors d'ús eficient de recursos i inversions.
§  Publicitat i retiments de comptes del centre.
§  Activitats de formació, sensibilització de RSC envers l’alumnat, professorat i societat.
§  Nombre de llibres reutilitzats.
§  Compliment de la carta de serveis/compromís.
§  Índex de pressupost dedicat al manteniment per alumne/a.
§  Índex de resolucions positives de conflictes resolts per mediació.
§  Índex d’ús de la biblioteca, pistes esportives, aules d’informàtica, tallers, laboratoris, etc.
§  Índex d’emprenedors/es sis mesos desprès d’acabar els estudis postobligatoris.
§  Projectes de cooperació que realitza el centre.
§  Intercanvis amb centres d’altres països.
§  Baixes per accident o relacionades amb l’ambient de treball.´
§  Valoració sobre l’ambient de treball.



dissabte, 21 de novembre del 2015

Model e2Cat, Subeix 5.4: ACCIÓ TUTORIAL I ORIENTACIÓ

Els centres implanten el pla d’acció tutorial i d’orientació  dissenyat per a cadascun dels ensenyaments que imparteixen i el concreten mitjançant activitats eficaces i temporitzades.
La funció tutorial ha de disposar d’eines de gestió eficients per conservar la informació més rellevant de l’alumnat del centre, així com de registres on deixar constància del resultat de les reunions amb l’alumnat i les seves famílies. El tutor/a coordina l’equip docent i vetlla per l’assoliment dels objectius previstos per a cada alumne i per al grup.
El centres excel·lents despleguen accions d’informació i orientació d’acord amb els criteris i objectius establerts que abasten els aspectes personals, culturals i socioeconòmics.
Els centres d’excel·lència dissenyen plans d’acció tutorial que complementen la formació integral de l’alumnat; desenvolupen aspectes que ajuden a millorar i optimitzar el temps d’estudi i el temps de lleure.
El Pla d’acció tutorial respon al Projecte Educatiu i és una eina important per assegurar que s’assoleixen els valors determinats pel centre. Per això cal realitzar activitats que facilitin que l’alumnat els integri com a propis.
L’orientació de l’alumnat és un element clau del seu èxit posterior.
Els centres excel·lents desenvolupen mecanismes eficaços per al coneixement i la millora de la inserció laboral del seus alumnes, i estableixen aliances per a garantir que s’aconsegueix el màxim valor social i laboral.
El tutor o tutora és el professional que vetlla per la correcta evolució de l’alumnat en el centre i per tant el responsable últim del seu èxit educatiu.



Acció tutorial i orientació: Aspectes per analitzar i reflexionar

§  Els centres excel·lents dissenyen plans d’acció tutorial per a cadascun dels cursos i etapes per tal de donar resposta al definit al Projecte Educatiu.
§  Els Plans d’acció tutorial es dissenyen, planifiquen, despleguen, controlen, s’avaluen i es milloren contínuament.
§  La tutoria de grup cal que tingui en compte introduir activitats per desenvolupar aspectes individuals i de grup.
§  L’orientació de l’alumnat és un tema central de la tutoria de l’alumnat, abasta l’orientació acadèmica, personal, professional i laboral.
§  El centre pot recórrer a especialistes externs per acomplir amb el que proposa el Pla d’acció tutoria, com per exemple: tècnics i professionals en actiu, tècnics en orientació acadèmica, psicòlegs, etc.
§  Les visites a empreses i organitzacions, convenientment preparades, poden ser d’utilitat alhora de realitzar l’orientació.
§  El centre ha de valorar la oportunitat d’introduir a la tutoria temes reaccionats amb el desenvolupament de la intel·ligència emocional, l’autoconeixement i la gestió de la individualitat enfront al que succeeix en els diferents entorns en què l’alumnat interactua.
§  La tutoria individualitzada ha d’ajudar a que l’alumnat faci accions d’autoavaluació de la seva actuació al centre, potenciant l’autoconeixement, la presa de decisions i l’èxit educatiu.

Acció tutorial i orientació: exemples d’actuacions

§  Definir en el Projecte Educatiu els objectius de cada Pla d’acció tutorial,  el temps disponible i el retiment de comptes sobre els resultats assolits.
§  Nomenar responsables de coordinar el PAT en els diferents nivells i etapes, dissenyar i distribuir els materials necessaris per realitzar les sessions de tutoria. Preparar els qüestionaris d’autoavaluació de l’alumnat i analitzar, conjuntament amb els tutors, els qüestionaris de satisfacció de l’alumnat envers la tutoria.
§  Implementar plans d’acollida caracteritzats per cursos i etapes.
§  Dissenyar i implementar les accions de presentació del centre, les assignatures, el professorat, els recursos disponibles i els referents a tenir en compte (NOFC) davant de problemes i conflictes.
§  Acompanyar a l’alumnat en el procés educatiu, ajudar-lo a reconèixer la seva situació respecte de l’aprofitament del curs i ajudar-lo a treure el màxim profit personal i acadèmic de l’ensenyament al centre.
§  Realitzar l’enquesta d’acollida, analitzar els resultats i donar retroalimentació al més aviat possible (abans de sis setmanes desprès de l’inici de curs) .
§  Desplegar activitats de tutoria utilitzant diversitat de metodologies: entrevista, estudi de casos, jocs de rol, qüestionaris, sociogrames, treball en grup i cooperatiu, etc.
§  Dissenyar el pla de formació de centre incloent formació específica per als tutors.
§  Dissenyar les activitats de tutoria sobre hàbits i tècniques d’estudi, quan abans millor.
§  Ensenyar a l’alumnat com s’ha d’actuar en reunions de grup i assembles: convocatòries, gestionar les paraules, aprendre a exposar les idees, respectar als altres, arribar a acords i respectar-los, aixecar actes, assumir responsabilitats, fer el seguiment dels acords, etc.
§  Treballar les exposicions orals i les presentacions en grup en les activitats de tutoria.
§  Definir els continguts i responsabilitats de les reunions d’equips docents i juntes d’avaluació, el seguiment dels acords i el retiment de comptes dels resultats.
§  Establir sistemes de gestió que, de manera eficient, aportin informació sobre l’alumnat de forma ubiqua al professorat i adaptada als criteris d’accés que es determini en funció de la responsabilitat adquirida, respectant el previst en la Llei de protecció de dades de caràcter personal.
§  Organitzar visites, reunions d’exalumnes, o entrevistes personals, posteriors a la sortida de l’alumnat del centre per contrastar l’orientació realitzada i la seva eficàcia.
§  Fer el seguiment acadèmic i laboral dels exalumnes, almenys en els primers sis mesos desprès de sortir del centre. Retroalimentar aquesta informació als diferents responsables dels processos del centre.
§  Organitzar i realitzar activitats dins o fora del centre, per tal d’assolir objectius acadèmics, culturals, artístics, esportius, professionals, relacionals, etc. que enforteixin el caràcter de l’alumnat, la interrelació i dinàmica del grup, o també la interrelació amb l’alumnat d’altres grups.
§  Orientar en les activitats extraescolars i complementàries en funció dels interessos i necessitats individuals de l’alumnat.

§  Avaluar el Pla d’acció tutorial desplegat. Incloure l’opinió de l’alumnat i de l’equip docent.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Integració de requisits ISO 9001:2015 en la documentació d'un centre educatiu

La següent imatge distribueix els requisits documentals de la norma ISO 9001:2015 entre els documents estratègics i de gestió establerts a la LEC per a un centre educatiu.

Amb aquesta solució és possible desestimar l'elaboració i actualització d'un manual de la 
qualitat si així ho decideix el centre.




A la següent imatge podem veure destacats els principals canvis proposats per la nova norma.



Model e2Cat: Subeix 5.3, DESPLEGAMENT DE L’ENSENYAMENT I AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE

EIX 5 SERVEI D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE.

Subeix 5.3, DESPLEGAMENT DE L’ENSENYAMENT I AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE

El centre proporciona professorat i els recursos necessaris (instal·lacions, inventari i pressupost) previstos a les diferents programacions didàctiques per tal de realitzar el servei educatiu d’acord amb el planificat.
Els centres excel·lents controlen el servei educatiu utilitzant, per exemple, eines de gestió com la gestió per processos o el sistema REDAR. Els centres defineixen a priori els resultats a assolir, els revisen i defineixen els enfocaments, desplegant-los completament en totes les activitats, integrant-los en la dinàmica del centre i realitzant-los de forma sistemàtica: avaluant, aprenent, millorant i innovant contínuament.
El centre realitza el servei educatiu d’acord amb el planificat en el seu projecte, temporitzat a la Planificació anual i concretat en els manuals de serveis; l’ajusta de manera flexible per adaptar-se a les situacions canviants sense perdre de vista l’objectiu final: l’aprenentatge de l’alumnat.
El servei educatiu, per tal que sigui eficaç, es realitza en entorns que afavoreixin l’estudi i la concentració; l’ordre i neteja; en definitiva l’ambient escolar a d’ajudar a complir amb les finalitats educatives.
A cada moment d’estudi li corresponen moments d’esbarjo, així com una pluralitat d’activitats complementàries destinades a optimitzar el temps d’estudi i la formació integral de l’alumnat.
El centre diferència correctament el procés de qualificació del procés d’avaluació.
Del procés d’avaluació, normalment, se’n deriven accions de millora.
Els processos d’avaluació han de servir per verificar, contínuament, que el procés d’ensenyament i aprenentatge es desenvolupa d’acord amb el planificat; i corregir, si escau, les formes i mètodes d’ensenyament; i com l’alumnat assoleix la responsabilitat de l’aprenentatge. Per això cal que l’alumnat, i quan correspongui la família, conegui què i com ha de canviar la seva actuació. Quan més aviat i seguit es donin aquests processos de control i retroalimentació del procés, com a conseqüència de l’avaluació, més garanties tindrem d’assolir l’èxit final.

Desplegament de l’ensenyament i avaluació de l’aprenentatge: aspectes per analitzar i reflexionar

§  Aquests centres compten amb un Pla d’acollida de l’alumnat adreçat a informar-lo del projecte educatiu, els objectius educatius a assolir, el funcionament del centre. En definitiva es tracta de facilitar i accelerar el temps inicial de coneixement del centre, les persones i recursos amb els que disposarà; així com entendre què haurà de fer i què s’espera d’ell. Aquest procés d’acollida pot ser més o menys llarg en funció de l’edat i situació, i pot ser convenient la participació d’alumnat de més edat en el procés d’acompanyament.
§  Els centres excel·lents despleguen les activitats formatives en coherència amb les programacions, la planificació de l’acció tutorial i l’orientació establertes.
§  Els centres excel·lents adeqüen permanentment, si cal,  elements de les programacions didàctiques a les necessitats de l’alumnat.
§  Els centres excel·lents que ofereixen ensenyaments professionalitzadors, segueixen i avaluen la formació pràctica que realitza l’alumnat en els centres de treball, per tal de garantir el compliment del pla d’activitats establert i identificar possibles millores que augmentin el valor formatiu de les pràctiques per a l’alumnat i les entitats.
§  Els centres d’excel·lència innoven amb nous mètodes d’aprenentatge i nous formats de relació professor/alumnat en funció dels aprenentatges  esperats i del coneixement científic sobre com s’aprèn.
§  Es tenen en compte metodologies d’ensenyament i d’aprenentatges d’èxit, inductives, deductives, multimèdia, d’experimentació real, de simulació, d’investigació, de treball individual, en grup, cooperatiu i/o col·laboració, per projectes, exposicions orals, exposicions públiques, creació i construcció de mecanismes, aprenentatge entre iguals, sorpresa pedagògica, utilització de recursos externs, visites, conferències, i altres metodologies innovadores que emergeixen com el flipped classroom, la realitat augmentada, aplicacions digitals adhoc, etc.
§  Per tal de d’assegurar l’assoliment dels objectius didàctics establerts, els centres excel·lents implanten un sistema d’avaluació continuada, d’acord amb els criteris establerts en el projecte educatiu per a cada una de les diferents matèries, àrees i mòduls dels diversos cicles o etapes formatives. Aquesta avaluació recull tant l’aprenentatge de continguts com el desenvolupament de les competències de l’alumnat.
§  Els centres excel·lents defineixen criteris per avaluar el procés educatiu que responguin a necessitats reals de l’alumnat, i aquests són coherents amb els objectius de l’aprenentatge esperat i amb el projecte educatiu establert pel centre. Els criteris d’avaluació només es canvien en la seva gradació quan es demostra que és necessari en l’adaptació a l’alumnat, i aquesta modificació pot ser tan per reduir-los com per augmentar-los.
§  El centre desenvolupa un sistema d’avaluació basat en aquests criteris, en el qual s’inclouen els instruments d’avaluació, sistemes de valoració i la sistemàtica d’assegurament de la unicitat de criteris en les avaluacions i en els informes (harmonització de criteris i la independència a l’hora de valorar  els resultats).
§  Els centres dissenyen una sistemàtica comuna per a l’avaluació del seu alumnat en funció dels requeriments de les diferents etapes i cicles formatius, que s’adequa a les necessitats individuals detectades i és coherent amb els objectius, continguts i la metodologia establerta.
§  Cal tenir en compte que per tal que l’alumnat corregeixi la seva actuació necessita de la retroalimentació de l’avaluació. Per això quan més sovint i profunda sigui l’avaluació i més ràpida  la retroalimentació del professorat, millor assegurarem que l’alumnat coneix la seva realitat i què fer per modificar-la. Les plataformes virtuals d’aprenentatge poden ajudar a fer més eficientment aquest procés, reduint la càrrega de treball del professorat utilitzant la plataforma digital com a eina per a l’autoavaluació de l’alumnat.
§  Els criteris d’avaluació procuren seguir uns esquemes lògics que garanteixin  criteris equitatius d’avaluació a l’alumnat.
§  Amb aquests criteris el centre dissenya instruments d’avaluació continuada que facilitin la mesura del progrés de l’alumne en l’assoliment dels coneixements necessaris i el seu progrés en el desenvolupament de competències.
§  Així mateix el centre dissenya els informes per donar a conèixer el desenvolupament dels aprenentatges de cada alumne als diferents grups d’interès.



Desplegament de l’ensenyament i avaluació de l’aprenentatge: exemples d’actuacions

§  Assegurar que els recursos necessaris per desplegar l’ensenyament estan disponibles sempre a l’aula, funcionen, i el professorat disposa d’informació i coneixement per tal que els pugui utilitzar de forma eficaç.
§  Dissenyar l’organització del centre per tal que el professorat es pugui centrar en ensenyar i que l’alumnat aprengui.
§  Proporcionar eines de gestió que redueixin el temps que el professorat dedica a: passar llista, posar en marxa els equips de multimèdia i comunicació, fer el seguiment de la programació, etc. per tal de centrar-se en la creació de valor del procés d’ensenyament i aprenentatge.
§  Garantir que l’activitat d’aula que fa un professor/a no afecta negativament a l’activitat que desenvoluparà el professor/a que segueix a continuació.
§  Reduir el temps que necessita el professorat i especialment els tutors/es per conèixer el seu alumnat. Per això pot ser convenient disposar de fotografies, informació i resultats d’entrevistes personals des del primer dia de classe, etc.
§  Realitzar el buidat de les enquestes d’acollida i la retroalimentació abans de 30 dies desprès d’haver començat el curs.
§  Planificar reunions d’equips docents abans de dues setmanes d’iniciar el curs per tal detectar aspectes de dinàmica de grups abans que es consolidin situacions que poden dificultar el procés d’aprenentatge.
§  Realitzar juntes d’avaluació inicial no més tard de sis setmanes desprès d’haver començat el curs, lliurar informe qualitatiu individualitzat amb el diagnòstic de l’aprofitament de les matèries, així com retroalimentació a l’alumnat i entrevistes amb famílies d’alumnat especial d’etapes obligatòries (o menors d’edat).
§  Fer reunions amb les famílies del grup classe desprès de l’avaluació inicial, comentar els informes de manera general i de forma individualitzada quan això es consideri necessari.
§  Repetir els cicles de treball d’acord amb el planificat tenint en compte els ritmes naturals d’atenció i concentració que es donen en les persones.
§  Utilitzar un ventall ample de metodologies educatives.
§  Mantenir entrevistes individuals amb l’alumnat, desprès de la primera avaluació, per valorar els resultats i analitzar els canvis proposats.
§  Garantir la coherència del projecte educatiu que realitza l’equip docent.
§  Avaluar de manera equitativa i d’acord amb el previst a les programacions didàctiques referenciades al Projecte Educatiu de centre.
§  Preveure la necessitat de realitzar reunions extraordinàries d’equips docents quan s’escaigui, i actuar amb flexibilitat i promptitud.
§  Intervenir ràpidament quan es detectin faltes d’assistència, rendiments baixos o irregulars, faltes de motivació, o faltes de respecte envers el professorat i/o l’alumnat.
§  Qualificar de forma integradora els diferents sabers i reflexionar sobre el procés d’ensenyament que ha portat als resultats d’aprenentatge obtinguts, així com analitzar les pràctiques educatives susceptibles de millora.
§  Utilitzar l’avaluació continuada com una eina de suport a l’acció tutorial i a l’orientació.
§  Corregir en cada avaluació la planificació del curs, aspectes generals, individuals i de dinàmica de grups necessaris, per tal de dirigir l’acció educativa cap a l’èxit final de l’aprenentatge de l’alumnat, si escau.
§  Preguntar i tenir en compte, la percepció de l’alumnat sobre el desenvolupament del curs, en cada avaluació.
§  Intervenir quan sigui precís en la resolució de conflictes entre les persones del grup per tal de restablir el clima que asseguri un ambient propici a l’acció educativa. Recórrer a sistemes de mediació i/o serveis externs al centre (educatius, psicològics, socials, familiars, sanitaris, etc.) quan sigui necessari.
§  Incentivar el treball excel·lent (per sobre de les expectatives) de l’alumnat.
§  Ajudar a què l’alumnat entengui que treure notes excel·lents és fruit del seu esforç i dedicació, i això és un valor positiu, i una forma de fer front als requisits del present alhora que es prepara pel seu futur.

dijous, 5 de novembre del 2015

e2Cat: EIX 5 SERVEI D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE. Subeix 5.2, planificació i disseny de metodologies i activitats formatives

Subeix 5.2: planificació i disseny  de metodologies i activitats formatives


Per donar resposta a les necessitats detectades i als objectius educatius a assolir, els centres excel·lents elaboren, a partir dels criteris curriculars establerts per l’administració educativa i les necessitats dels diferents grups d’interès, la seva programació i la concreció per a cadascun dels ensenyaments que imparteixen.
Les programacions de les àrees, matèries, mòduls i unitats formatives dels diferents cicles i etapes educatives del centre són coherents amb el perfil de sortida i els valors, el Projecte educatiu i l’estratègia del centre; preveient els elements necessaris per desplegar un procés educatiu, centrat en l’aprenentatge, que generi alt valor afegit per l’alumnat i l’organització.
Els centres excel·lents comuniquen les programacions didàctiques i els resultats educatius a assolir a l’alumnat, per tal que aquest conegui com es desenvoluparà el procés formatiu i el que s’espera d’ell. A més, garanteixen la transmissió d’aquestes programacions a les famílies, les empreses o entitats (en els casos que és especialment necessari).
Els centres d’excel·lència proposen metodologies didàctiques que garanteixin, de la millor manera possible, el compliment fixat en el perfil de sortida de cada estudiant. Les estratègies educatives disposaran de capacitat d’adequació a les diverses necessitats formatives de l’alumnat, a les diferents i canviants motivacions, als continguts i als objectius establerts. Aquestes metodologies s’imparteixen de manera col·legiada per tot l’equip docent. Tot i l’anterior, l’equip docent gaudeix de flexibilitat didàctica i metodològica per tal d’aconseguir els fins educatius previstos, especialment en entorns educatius molt heterogenis o quan presenten dinàmiques especials.
Els centres d’excel·lència que ofereixen ensenyaments professionalitzadors treballen per ajustar l’oferta de formació pràctica en els centres de treball als objectius i interessos de l’alumnat en el mig i llarg termini, per la qual cosa es desenvolupen mòduls, unitats formatives, tallers, pràctiques o altres activitats adreçades a complementar el currículum i dotar-lo de major flexibilitat per fer front a les necessitats identificades.
El centre proveeix de recursos per tal de poder desplegar l’ensenyament i aprenentatge d’acord amb el planificat i poder impartir les metodologies dissenyades per a cada activat didàctica prevista.

Planificació i disseny  de metodologies i activitats formatives: Aspectes per analitzar i reflexionar


§  Els centres excel·lents identifiquen, generen coneixement, metodologia i instruments d’ensenyament-aprenentatge, adequades a les finalitats formatives, als canvis en el perfil de l’alumnat i a l’aparició de noves tecnologies.
§  A més, amb aquest coneixement el centre excel·lent crea protocols d’actuació a les aules que permetin garantir unes pràctiques formatives adequades i, els diferents equips docents, elaboren els materials didàctics corresponents per donar-hi resposta,  internament o en aliança amb entitats externes.
§  El centre posa aquests materials a disposició de tota la comunitat educativa per al seu ús, proporciona formació interna i recull aquestes eines en el seu sistema de qualitat per a garantir la seva implantació sistemàtica.
§  Les programacions didàctiques compleixen amb els criteris generals organitzatius, estratègies metodològiques, concrecions curriculars, criteris generals d’avaluació, qualificació i recuperació, etc., previstos en el Projecte Educatiu.
§  El Pla general anual de centre concretarà els punts de control del procés d’ensenyament i aprenentatge a través de les diferents reunions d’avaluació i d’equips docents. Es determina la informació que ha de retornar a l’alumnat i família, i s’acorden conjuntament les accions a seguir.
§  L’equip de professorat d’un mateix grup d’alumnes treballaran per processos i no de manera aïllada (per assignatures). L’objectiu final és l’aprenentatge i la adquisició dels objectius i competències definides per a cada curs, cicle o etapa; per a cada alumne i alumna. Per tant es plausible, que en algun cas, s’assoleixin de forma suficient els objectius del curs i/o etapa, sense haver aconseguit que l’alumnat aprengui tot el previst en els criteris d’avaluació d’alguna assignatura.
§  El disseny del curs, la planificació, el desplegament i qualificació final, té com a objectiu l’aprenentatge de l’alumnat i la superació del curs. Les estratègies didàctiques, les diferents metodològiques, els aspectes motivacionals, les avaluacions i els canvis de millora, etc., tenen com a objectiu corregir les desviacions del procés d’ensenyament i aprenentatge per tal d’enfocar-lo cap a l’èxit educatiu final.
§  El centre ha d’aprofitar les oportunitats que li ofereix l’entorn, per això cal disposar d’un radar metodològic així com incentivar la participació en grups de treball d’experimentació educativa que sigui capaç de traslladar a l’escola les innovacions en matèria de metodologies actives d’aprenentatge. Aspectes com l’aprenentatge cooperatiu, el foment de la lectura, el plurilingüisme, el treball per projectes, els llibres digitals, els mòbils i tauletes a les classes, els mètodes de treball de classe inversa, els entorns personalitzats d’aprenentatge, l’autoaprenentatge, l’aprenentatge ubic, les simulacions, la realitat augmentada, els grup de treball interaules i intercentres, el joc a l’aula, l’ús de l’avaluació i l’autoavaluació com instrument d’aprenentatge, etc.
§  El disseny de les diferents activitats formatives, convenientment contextualitzades, és una oportunitat per tal que el professorat disposi d’eines pedagògiques per adaptar l’ensenyament a les circumstàncies canviants que es produeixen a l’aula.

Planificació i disseny  de metodologies i activitats formatives: exemples d’actuacions

§  Revisar cada curs el Projecte Educatiu, incorporant modificacions per dirigir l’acció educativa d’acord amb els canvis normatius, les propostes didàctiques dels departaments i les decisions sobre ’organització pedagògica dels ensenyaments.
§  Revisar i aprovar les programacions, cada curs, abans d’impartir-les.
§  Assegurar-se que es disposen dels recursos planificats per impartir la programació.
§  Planificar el seguiment docent en el Pla anual de centre.
§  Realitzar l’acollida de l’alumnat, i si així està previst, assignar-los acompanyament d’alumnat de  cursos superiors i de tutoria.
§  Realitzar activitats d’avaluació inicial, emetre informes i corregir el que sigui necessari per re-enfocar el Projecte pedagògic de cada curs i alumne/a.
§  Complir amb el programa previst, utilitzant les millors eines pedagògiques possibles.
§  Realitzar un seguiment individualitzat de l’alumnat i global de la dinàmica del grup, analitzar els resultats i proposar els canvis que l’equip docent consideri per assolir els objectius determinats.
§  Avaluar periòdicament els resultats acadèmics parcials i  corregir les accions educatives quan s’escaigui.
§  Desplegar de manera integrada les activitats previstes en l’acció tutorial i l’orientació.
§  Ajustar els nivells dels criteris d’avaluació previstos a la realitat individual i del grup classe, sense renunciar als objectius generals del curs.
§  Vigilar l’entorn, participar en grups especialistes, mantenir una formació continua per part del professorat,  etc. és condició indispensable d’un centre excel·lent, per tal d’incorporar les innovacions metodològiques i noves activitats didàctiques, que el centre pugui dissenyar com a conseqüència de nous aprenentatges del professorat, nous materials i/o equipaments, etc.
§  Considerar l’ús de les TIC-TAC com una eina instrumental per a l’aprenentatge de moltes altres matèries.
§  Fer ús de les TIC pot afavorir la motivació de bona part de l’alumnat.
§  Fer ús de les eines web X.0 les quals són instruments que permeten, en molts casos, desenvolupar activitats didàctiques molt potents des del punt de vista de l’aprenentatge de l’alumnat, i comparativament, molt més eficaces i econòmiques en la simulació de processos que fer-ho amb materials reals.
§  Introduir en les activitats didàctiques del centre les estratègies per tal que l’alumnat assoleixi les competències de la llengua anglesa, determinades al Projecte Educatiu. S’ha de dissenyar un Pla per assolir aquests i d’altres objectius que sens dubte haurà d’entomar el centre.
§  Dissenyar un manual del servei educatiu que asseguri que els processos bàsics d’ensenyament i aprenentatge es realitzen segons la forma planificada i acordada pel Claustre de professorat. Això incorpora entre d’altres, el seguiment de les activitats educatives, dins i fora d’aula (incloses les activitats de tutoria), l’assistència de l’alumnat; el seguiment, avaluació i qualificació; els punts de seguiment i control del desenvolupament del curs en les avaluacions i les modificacions previstes com a conseqüència de l’avaluació final que es recolliran a les memòries dels departaments didàctics.