divendres, 12 de juny de 2015

Model e2cat, eix 3: Gestió de Recursos. Subeix 3.1 Recursos econòmics

GESTIÓ DE RECURSOS

Tot i la importància dels recursos tangibles, l’actiu fonamental dels centres són les persones que hi treballen, ja que són les que generen i són dipositàries del coneixement i dels valors que els acompanyen; tot i això també és cert que la nostra tasca es desenvolupa en un entorn físic que la condiciona en gran mesura i per això s’ha de gestionar.
En aquests moments estem immersos en el que s’anomena la societat de la informació i el coneixement. Els nostres centres educatius sempre han estat un exemple paradigmàtic d’acumulació del coneixement. Ara, gran part d’aquest coneixement acumulat, es troba disponible a través de la Xarxa d’Internet, per això cal assegurar la disponibilitat d’aquests recursos intangibles a través de l’eficiència de la connectivitat i la usabilitat dels equips, de tal manera que pugui ser una eina d’ús en el procés d’ensenyament i aprenentatge a disposició del professorat i de l’alumnat de forma permanent, ubiqua i de qualitat.
Els centres excel·lents han de recollir i compartir la informació per tal de generar coneixement de totes les persones que integren el centre i maximitzar, per tant, l’aprenentatge de tota la institució; cercant i aprofitant les oportunitats d’innovació i millora contínua que afegeixen valor. Els centres educatius es plantegen de manera sistemàtica com optimitzar els seus cicles d’adquisició, transmissió i difusió del coneixement.
Els centres excel·lents desenvolupen una estratègia per a la gestió i optimització dels actius (edificis, instal·lacions i infraestructures, materials i equipaments, etc.) i el seu manteniment, d’acord amb el Projecte del centre.
Aquests centres dissenyen una estratègia de gestió de la tecnologia que dóna suport a tots els processos de l’organització.
Per últim el centre ha de fer ús dels recursos de manera intel·ligent i sostenible en el temps.



APARTAT 3.1: RECURSOS ECONÒMICS


Les organitzacions excel·lents elaboren el seu pressupost i planifiquen les seves inversions tenint en compte les necessitats que han identificat prèviament. En tot moment, garanteixen que tant el pressupost com la política d’inversions es troben recollides al pla estratègic per tal d’assolir el previst  al Projecte educatiu. 
Aquests centres prioritzen les seves inversions en base a criteris de factibilitat, rendibilitat (tenint en compte els aspectes tangibles i intangibles), cost, ús esperat i impacte en la formació de l’alumnat.  A més, són capaços de generar recursos econòmics per millorar les seves instal·lacions i o adquirir nous actius.
Tot el sistema de gestió econòmica del centre dóna resposta al que s’ha planificat a la política pressupostària, aquest  model es basa en una gestió de recursos que a més de desenvolupar l’estratègia, és especialment respectuós amb el medi ambient i sensible a les opinions i iniciatives dels grups d’interès.
La gestió econòmica respon a processos estratègics, operatius i de control; els quals garanteixen l’assoliment d’objectius, l’equitat de les assignacions, la fiabilitat de les operacions, la transparència informativa, i el retiment de comptes.


RECURSOS ECONÒMICS: ASPECTES PER ANALITZAR I REFLEXIONAR

Els recursos econòmics han de donar suport a l’estratègia per assolir la missió i visió determinada al Projecte de centre, per tant donen resposta tant al curt com el llarg termini de les operacions econòmiques del centre.
El pressupost ha de combinar les partides necessàries per a les despeses corrents i les inversions, per exemple en innovació, projectes, edifici i d’estalvi de despesa (energia, subministraments, etc.) en el mig i llarg termini.
En el capítol d’inversions ha de tenir un pes important el destinat a innovació de processos, gestió, projectes, tecnologia, simulació per a l’aprenentatge, etc.
Les inversions han de mirar el llarg termini, ser sostenibles i tenir en compte els aspectes ambientals i de seguretat.
Els recursos han de garantir l’eficàcia dels processos, especialment el d’ensenyament i aprenentatge.
En l’ús adequat dels recursos cobra especial importància la transparència, les bones pràctiques de gestió i el retiment de comptes.
Cal tenir en compte que les aliances i relacions amb d’altres organitzacions poden incrementar els recursos disponibles.
Els centres públics han d’organitzar la gestió dels seus recursos assegurant l’equitat i igualtat d’oportunitats entre el seu alumnat en el present sense comprometre’l en el futur (principi de sostenibilitat).
La informació sobre recursos disponibles, beques, ajuts d’AMPAS i altres institucions pot ser clau en l’assegurament de l’equitat.
En l’anàlisi de cost-benefici, cal tenir en compte els beneficis intangibles de les inversions.
El centre s’ha de plantejar calcular els costos de la qualitat i de la no qualitat a l’efecte de trobar un punt òptim d’inversions.

RECURSOS ECONÒMICS: EXEMPLES D’ACTUACIONS

Elaborar per a cada departament, àrea i coordinació propostes raonades de despesa i inversió, a curt, mig i llarg termini.
Incorporar a les memòries dels departaments, àrees i coordinacions la justificació d’ús, manteniment i millora dels espais i equipaments en el present i futur; les noves necessitats, els seus inventaris, i les necessitats raonades de despesa i inversió.
Assegurar l’eficàcia de les despeses a través del control de compres i proveïdors.
Controlar la idoneïtat de la contractació dels subministraments.
Reduir despeses innecessàries és una forma d’augmentar la disponibilitat de recursos.
Centralitzar les compres de materials comuns, fins i tot establint aliances amb d’altres centres.
Controlar sistemàticament les desviacions pressupostàries i la relació entre el pressupostat i el realment comprat.
Establir polítiques de control de la despesa i energia, per exemple assignant responsabilitats en la neteja, control de llums, pèrdues de calor, control de consum d’aigua, etc.
Treballar la coresponsabilitat en el control de la despesa amb l’alumnat.
Obrir línies específiques de queixes i suggeriments per al tema dels recursos.
Establir fórmules consensuades i transparents en el repartiment del pressupost.
Delegar la coresponsabilitat de la despesa en els responsables d’àrees i departaments mantenint el control i supervisió centralitzat.
Utilitzar programari eficient per al control pressupostari, de tal manera que asseguri la transparència i el retiment de comptes periòdic.
Participar del benchmarking i transferència de bones pràctiques amb d’altres centres educatius.
Establir metodologies d’anàlisi de cost-benefici,  auditories, i formació als responsables de partides econòmiques per assegurar que la política es desplega a totes les àrees del pressupost.
Disposar d’una política de pagaments a proveïdors que asseguri el compliment normatiu i el millor preu possible en les compres. Quan s’escaigui, s’avaluarà als proveïdors sense descartar la realització d’auditories de tercera part, que evidenciïn el compliment dels processos interns dels proveïdors d’acord amb la política de responsabilitat social aprovada pel centre educatiu.
Mantenir vigilància normativa sobre la gestió dels recursos i el seu compliment.
Informar periòdicament al Claustre i Consell Escolar sobre el desplegament del pressupost. 
Rendir comptes periòdicament del balanç pressupostari, del tancament de l’exercici, dels criteris d’elaboració del nou pressupost i dels detall de les partides.
Crear un consell econòmic on estiguin representats tots els centres de cost del centre.
Controlar mitjançant indicadors el pressupost dedicat a despesa corrent i inversions.
Assegurar la rendibilitat dels comptes econòmics, les instal·lacions i equips del centre.
Animar la presentació de suggeriments per fer més eficient el capítol de despeses i reconèixer les oportunitats de millora aportades.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada